Català de rebaixes
22 gener 2013 per Núria Puyuelo
Ara que és temps de rebaixes, és bo que repassem tota una sèrie de termes que sentirem a dir aquests dies. En primer lloc, en època de rebaixes tots sortim a buscar gangues. És ben curiosa l’etimologia d’aquesta paraula. El seu origen, datat el 1369, és onomatopeic, perquè imitava el crit de l’ocell ganga, una au de mal caçar. El significat del mot va derivar a cosa sense profit i després, irònicament, a cosa adquirida a bon preu. De ganga també prové l’expressió irònica “són gangues de l’ofici” (“inconvenients o perjudicis que comporta una ocupació, una activitat o una situació”) i el refrany “a casa de maturrangues, no hi vagis a buscar gangues”, que aconsella de no anar a buscar a un bordell preus rebaixats.
En època de rebaixes també se sent força el verb ofertar, incorrecte en català i que cal substituir per oferir, fer oferta o fer oferta de preus. Segons l’Optimot, quan ofertar fa referència a “posar a la venda un producte comercial amb preu rebaixat”, es pot utilitzar el sintagma fer oferta de preus, i dir, per exemple, “aquests dies fem oferta (del preu) de l’oli d’oliva (i no “aquests dies ofertem l’oli d’oliva”). En altres casos, podem fer servir el verb oferir: “les botigues aquests dies ofereixen (i no oferten) productes rebaixats” o “l’administració oferirà (i no ofertarà) cursos gratuïts als jubilats”.
Finalment, també cal recordar que, després de les despeses de les festes de Nadal, el gener sempre és un mes difícil de passar, des del punt de vista econòmic. Per això es coneix amb el nom de gener costerut, allò que els castellans en diuen cuesta de enero. També ens hi podem referir com la costa de gener, la pujada de gener, les vaques magres de gener, la patacada de gener, la garrotada de gener i la clatellada de gener. Bones rebaixes i vigileu la butxaca!
Sabíeu que…
Un altre dels verbs que sonen aquests dies és emprovar, d’on prové el substantiu emprovador. Semblants a emprovar, hi ha els verbs provar, amb un sentit més general, que vol dir fer servir una cosa per veure com va o com funciona, i tastar, que només es pot fer servir per les coses de menjar i beure, per saber si ens agraden o no.