Etcètera

Aquest cap de setmana se celebra arreu del territori la festa de carnestoltes, que estrictament comprèn els tres dies que precedeixen immediatament al dimecres de cendra, quan comença la quaresma. Com que cada any se celebra en dies diferents, en funció del calendari lunar, hi ha diversos refranys que al·ludeixen a aquesta mobilitat: “carnestoltes dóna voltes”; “de Nadal a carnestoltes, set setmanes desimboltes”; o “carnestoltes i dijous sant sense lluna mai no es veuran”.

La paraula carnestoltes, a banda de fer referència a la festivitat en què tot s’hi val, també es fa servir per anomenar el ninot de palla vestit amb roba que hom penjava per finestres, balcons i places públiques durant el carnestoltes i que era cremat el darrer dia. A més, ser un carnestoltes és ser un baliga-balaga, un poca-solta, i anar fet un carnestoltes vol dir anar vestit d’una manera ridícula,amb mal gust.

Carnestoltes és la manera més habitual d’anomenar aquesta festivitat als Països Catalans, tot i que també se’n pot dir carnaval. L’origen de totes dues paraules és similar. Carnestoltes prové del llatí carnes tollitas, “carns llevades”, pel fet de celebrar-se al començament del dejuni i l’abstinència quaresmals. En llengua castellana existeix una forma similar, carnestolendas, sinònima de carnaval, però que ha quedat arraconada amb el temps. El mot carnaval és la forma més estesa entre les altres llengües: carnaval, en castellà, francès i portuguès; carnival, en anglès, o Karneval, en alemany. Prové de la llengua italiana carnevale, procedent de l’antic carnelevare, i està compost de carne i levare, “llevar, treure”.

També existeix una tercera manera d’anomenar la festa de les disfresses en català: els darrers dies, una forma encara viva en el parlar de Mallorca i Menorca.

Més refranys

Altres dites que fan referència a la festa del carnestoltes són “de tard o de primer, carnestoltes pel febrer”; “amor de carnaval, és el que més val”; “a carnestoltes totes les bèsties van soltes”; “per carnaval tothom és igual”; “el qui és carcamal, tot l’any fa carnaval”; “carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà”, i “de tard o de primer, carnestoltes pel febrer”.