Etcètera

En català tenim tres perquès diferents: perquè, per què i per a què. Què els diferencia? La forma perquè s’utilitza per expressar la causa d’una acció: “Ho hem fet perquè n’estàvem convençuts.” En aquest cas, perquè equival a ja que i la frase introduïda porta el verb en indicatiu. També es fa servir per indicar una finalitat: “Li regalarem una agenda perquè no es despisti.” Llavors, perquè equival a a fi que, amb la finalitat que, i l’oració que en resulta du el verb en subjuntiu. També s’escriu junt quan fa la funció de substantiu i, per tant, l’introduïm amb l’article. Un exemple seria la novel·la de Quim Monzó El perquè de tot plegat o la frase “No et sabria dir el perquè”. Com qualsevol altre nom, també es pot fer servir en plural: “Vull saber els perquès de la decisió.”
Per què separat s’usa en frases interrogatives, tant si són directes (“Per què ho dius?”) o indirectes (“No sap per què ho diu”). En aquests exemples, per què equival a per quina raó. També s’escriu separat quan fa de pronom relatiu, és a dir, quan el podem substituir per pel qual, per la qual, pels quals o per les quals. Seria el cas de la frase “no vol explicar els motius per què (o ‘pels quals’) l’han acomiadat”.
Finalment, la forma per a què és sinònima de per a quina finalitat o per a quina cosa. Es tracta de la suma de la preposició per a més l’interrogatiu què. Un exemple seria la pregunta “per a què vols el cotxe aquest cap de setmana?” o la frase “no sabem per a què volen fer servir aquelles cadires”.
I per acabar cal recordar que les expressions com perquè i com per són incorrectes en català i s’han de construir sense l’adverbi com. Per tant, haurem de dir: “És massa important perquè (i no ‘com perquè’) se’l menystingui” i “Estic massa cansat per (i no ‘com per’) venir a jugar amb vosaltres”.

Sabíeu que…
La locució “degut a” és incorrecta en català quan significa “a causa de”. Cal substituir-la per altres fórmules com ara “perquè”, “per culpa de”, “a causa de” i “gràcies a”. Per exemple, la frase “Va arribar tard *degut al mal temps” la podríem corregir per “Va arribar tard per culpa del mal temps”. La paraula degut, però, sí que és correcta com a participi del verb deure.