Etcètera

Tots tenim al cap les regles d’accentuació que ens van ensenyar a l’escola: allò que s’accentuen totes les paraules esdrúixoles; els mots plans que no acabin en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in, i les paraules agudes acabades en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in. A banda de tenir present la norma, és tan o més important saber com es pronuncien les paraules, perquè, si no, de res ens servirà aplicar les quatre regles apreses. Aquest és el cas d’unes quantes paraules que sovint es pronuncien malament en català i que, per tant, s’accentuen incorrectament. En la majoria dels casos, l’errada prové de la interferència del castellà. Per exemple, cal parar atenció a la pronunciació dels mots aguts poliglot, radar, xassís, handicap, ciclop, interval, zenit, tiquet, etc., i dels noms propis Munic, Nobel, el Tibet i Zuric, entre altres. També són paraules agudes tot un seguit d’esports que al seu dia es van adaptar de l’anglès com ara futbol, handbol, hoquei i criquet.

D’altra banda, són paraules planes míssil, uníson, intèrfon, aeròlit, paraplegia, rèptil, monòlit, bronquíol, torticoli, atmosfera, omòplat, termòstat, sinergia, etíop… i els noms Èsquil, Èdip, Dídac, Mali, Marràqueix, entre altres. En aquest grup, també hi hem d’afegir les formes del present, tant de l’indicatiu com de l’imperatiu i el subjuntiu, dels verbs acabats en -iar (canvia, estudies, estalviïs, pronuncia), que molt sovint es pronuncien malament.

Finalment, hi ha tota una sèrie de mots esdrúixols que cal tenir presents, com és el cas de diòptria, isòbara, aurèola, rubèola, olimpíada, elèctrode, pneumònia, ènema, díode, quàdriceps, període, màrqueting, etc., i els noms propis Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Sàhara, Míkonos, Tòquio, Àrtemis, Sàhara, Tàrraco, entre altres paraules esdrúixoles.

Sabíeu que…

Hi ha algunes paraules que admeten dues possibles accentuacions. Són els compostos acabats en -edre: poliedre o políedre, decaedre o decàedre, pentaedre o pentàedre… i les paraules antílop o antilop, dòmino o domino, fotòlit o fotolit, imbècil o imbecil, pèrit o perit, saxofon o saxòfon, xilofon o xilòfon, xòfer o xofer.