Etcètera

Fa un parell de setmanes parlàvem de gats, i la passada, de gossos. Avui tancarem aquesta petita trilogia dedicada als refranys d’animals cintant-ne alguns altres de curiosos. Comencem parlant de llops –un dels personatges més temibles dels contes infantils–. El refrany “el llop muda les dents però no els pensaments” ens aconsella que vigilem amb aquella gent dolenta que intenta canviar d’aspecte, perquè tot i modificar l’aparença no poden evitar continuar tenint mals instints. També hem de tenir present el que diu “llops amb llops no es mosseguen”, és a dir, que les persones que estan unides per interessos comuns no se solen fer mal mútuament. Finalment hi ha, entre altres refranys, la dita “al llop magre tots els gossos li borden”, que seria allò que diuen els castellans de “a perro flaco todo son pulgas”, que s’utilitza per dir que les desgràcies sempre s’acumulen sobre aquelles persones que ja estan abatudes. Un refrany equivalent seria “ase magre, ple de mosques” o “ase magre, ple de nafres”.
Deixem el llop tranquil i parlem de lluços, estruços i arengades perquè “val més ser cap d’arengada que cua de lluç” (o de pagell, o de rajada) o “val més ser cap de lluç que cua d’estruç”. Aquest refrany aconsella que és millor ser el primer en un domini petit que no pas ser manat i últim en un domini gran, una dita que ens podríem aplicar als catalans, ja que tenim més ànsies de ser lluços que estruços. El reusenc Josep M. Sugranyes explica a Garbella de refranys que aquest refrany és universal i que tant es diu a la Xina com a Anglaterra. Els castellans diuen “más vale ser cabeza de ratón que cola de león” o “más vale ser cabeza de sardina que cola de salmón”, i els anglesos, “It’s better to be a big fish in a small pond” (és millor ser un peix gran en un estany petit”).

Altres refranys
De refranys d’animals, n’hi ha a cabassos. Us en deixo un petit tastet: “de porc i de senyor, se n’ha de venir de mena”; “saber ventar-se les mosques”; “tot bon cavall ensopega”; “haver mamat llet de cabra” (ser una criatura inquieta i entremaliada), i “aixecar la llebre”.