“No hi ha que fer-ho”
22 octubre 2013 per Núria Puyuelo
Les perífrasis verbals són la unió de dos verbs que expressen una única idea. En concret, estan formades per un verb auxiliar i un altre de principal, representat per un infinitiu, un gerundi o un participi. N’hi ha que expressen probabilitat (“Deus tenir molta set”), d’altres obligació (“Hem de llegir aquest manifest”), imminència (“Començava a ploure quan vam arribar”); intencionalitat (“Volem ser-hi abans de les set”) o reiteració (“Ho tornarem a intentar”). Ara bé, cal parar esment en algunes perífrasis que sovint es construeixen incorrectament. Aquest és el cas de les perífrasis de probabilitat, que s’han de formar amb el verb deure + infinitiu (o amb un verb acompanyat dels adverbis probablement, segurament o potser), però que són incorrectes quan s’expressen amb un temps futur o condicional. Per exemple, “Serien les dues de la matinada quan van plegar” o “Com ja sabràs, ho han deixat córrer”, en comptes de “Devien ser les dues de la matinada quan van plegar” o “Com ja deus saber, ho han deixat córrer”.
Una altra de les perífrasis que sovint es forma erròniament és venir + gerundi (“Fa setmanes que us vinc avisant que no vindrà”), que la podem corregir fent servir el temps verbal simple corresponent: “Fa setmanes que us aviso que no vindrà”).
Tampoc és correcte anar + infinitiu quan indica una acció d’un futur immediat en un context de present. Per exemple, “Vaig a dir-t’ho perquè ho sàpigues” o “El concert va a començar”. En aquests casos, hem de recórrer a les formes de futur: “T’ho diré perquè ho sàpigues” o “El concert començarà ara mateix”. Aquesta perífrasi només es pot utilitzar quan fa referència al passat: “Ho anava a dir però vaig callar”.
Finalment, per expressar l’obligatorietat d’una acció tenim diverses maneres de fer-ho: haver de + infinitiu; haver-se de + infinitiu; caldre + infinitiu; caldre + que + subjuntiu; ser necessari + infinitiu o ser necessari + que + oració subordinada. Són totalment inacceptables les construccions “tenir que”, “haver-hi que” i “ser precís que”. És a dir, la frase “No hi ha que fer-ho”, la podem corregir per: “No s’ha de fer”, “No cal fer-ho (o ‘que ho facis’)”, o “No és necessari fer-ho (o ‘que ho facis’)”.
Sabíeu que…
En català són incorrectes les perífrasis verbals formades amb venir + gerundi, “tenir que”, “haver-hi que” i “ser precís que”.