Etcètera

La plantada del president de la Generalitat, Artur Mas, a la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, en l’acte de Foment del Treball de la setmana passada va aixecar una bona polseguera política. Poques plantades tenen tant ressò mediàtic i per això avui dedicarem aquestes línies a parlar d’un verb tan arrelat en tots els sentits com és plantar.

Del llatí plantare, plantar és un d’aquells verbs que podríem definir com a polisèmic de mena. A banda de plantar raves i cols, plantar significa ‘ficar a terra l’extrem (d’un pal, d’una estaca, etc.), perquè s’hi mantingui dret’, per exemple, «L’envelat, el faran a la platja; ja hi planten les antenes». Per extensió, també vol dir ‘enganxar, col·locar, posar’, per exemple, un cartell a la paret, o metafòricament ‘pegar, clavar’ una plantofada o un cop de puny a algú.

També té el sentit de ‘col·locar-se’ i ens podem plantar a la porta d’una institució per manifestar-nos o amb poc més de mitja hora plantar-nos a Mataró amb un cop de cotxe. I fins i tot ens podem plantar jugant a cartes. Però el sentit que ens ocupa avui és el de ‘deixar, abandonar (algú)’, per exemple, “en Martí ha plantat (o ha deixat plantada) la seva xicota”. En català, tenim altres maneres per expressar aquesta acció. Podem dir que el president va deixar a l’estacada la vicepresidenta del govern espanyol o que la va deixar tirada, tot i que aquest últim gir correspon a un registre molt més col·loquial, que podria desencadenar una altra crisi protocol·lària.

Altres expressions que han derivat d’aquest verb serien «plantar cara» a algú; «plantar botiga» és a dir, posar-la al carrer, per exemple; «plantar-se algú a tants anys», per no dir realment quina edat té; «plantar la bandera en un lloc», prendre’l, fer-se’n l’amo; «plantar guixes», caminar coixejant, o bé «plantar la bleda al clatell», que és sinònim d’’ensarronar’, per exemple, «vés amb compte que aquest et plantarà la bleda al clatell».

Sabíeu que…

Una altra plantada que no podem oblidar és la que fan els gegants just abans de començar la passejada o la cercavila en una trobada o una festa gegantera.

(Article publicat el 25 d’octubre del 2013 al suplement Cultura d’El Punt Avui.)