Etcètera

Dimecres 20 de novembre es va celebrar el Dia Internacional de la Infància. Per homenatjar els petits de casa avui dedicarem la columna a parlar de jocs i joguines. En primer lloc, ens hem de fixar bé com escrivim aquesta família de paraules, perquè tant podem trobar una o en l’arrel (joc, joguina, joguinejar, joguet…), com una u (jugar, jugador, jugada, juganer…).

I pensant en joguines, si ens fixem en els més menuts, veurem com juguen amb un saltamartí, i no parlo de la llagosta, sinó d’aquell joguet que els castellans en diuen tentenpié i que es tracta d’un ninot que porta un pes a la base i una molla i que els nens juguen a donar-li cops perquè es bellugui. Als més petits, també els agraden molt els sonalls (res de sonajeros), que és aquell joguet amb boletes o granets a dins que fan que en sacsejar-lo es produeixin sons. Com a sinònim de sonall, existeix la paraula zing-zing, que escrivim amb guionet, com un altre joc, per a més grans, el io-io. L’ús del guionet en aquests dos casos es deu a l’origen onomatopeic de zing-zing i io-io.

De nines, n’hi ha de molts tipus. Quan es tracta d’una nina luxosa se la pot anomenar bebè; si és de drap, se’n pot dir pepa, i també n’hi ha de porcellana o de fusta que imiten una pagesa russa, anomenades matrioixques, una paraula que ha estat manllevada al català. Un altre manlleu és puzle (amb una sola z), provinent de l’anglès (to puzzle, ‘embarassar, deixar perplex’), que ha arraconat el mot trencaclosques. Segons el diccionari, totes dues paraules són sinònimes, però puzle s’utilitza més per designar el joc de peces planes o amb volum amb les vores retallades que s’encaixen i la paraula trencaclosques, per referir-nos al joc de cubs que s’apilen o que es col·loquen l’un al costat de l’altre per compondre una imatge.

Finalment deixeu-me fer un últim apunt, ara que s’acosten les festes de Nadal, només un 6% de les joguines que hi ha al mercat són en català, segons dades de Plataforma per la Llengua.

Sabíeu que…

La paraula titella (tereseta, a Mallorca) és masculina en català, per tant direm que «L’espectacle dels titelles és a punt de començar», i no «de les titelles».

(Article publicat el 22 de novembre al suplement Cultura d’El Punt Avui.)