Etcètera

Fa tot just una setmana, Canal 9 se’n va anar a fer la mà. Expressions com aquesta ―que en aquest cas significa ‘anar-se’n en orris’, per dir-ho finament― ja no se sentiran a través d’un mitjà de comunicació públic al País Valencià. Ni tampoc els demostratius este, eixe, el pronom açò ni l’adverbi ací o prompte. Tampoc les formes del possessiu tan característiques meua, teua, seua (en lloc del meva, teva, seva, del català central); les desinències verbals amb –e (jo cante, parle…); o els numerals huit (‘vuit’), dèsset (‘disset’), diuit (‘divuit’), dèneu (‘dinou’) o huitanta (‘vuitanta’).

Tampoc es tornaran a emetre programes amb els adjectius roí (‘dolent’) o sem (‘marcit’), o que usin el verb eixir (‘sortir’) ―molt característic d’aquest dialecte―, però també altres verbs com ara agarrar (‘agafar’), torcar (‘netejar, eixugar’), parèixer (‘semblar’) o llavar (‘rentar’). Substantius com per exemple colp (‘cop’) xic (‘noi’), vesprada (‘tarda’), parot (espiadimonis) llima (‘llimona’), pardal (‘ocell’), fardatxo (‘llangardaix’), poal (‘galleda’), primavera de l’hivern (‘tardor’), obrer (‘paleta’). O d’altres paraules que el valencià comparteix amb el nord-occidental, com ara corder (‘be’), tomata (‘tomàquet’), bes (‘petó’), arena (‘sorra’), granera (‘escombra’) i gossera (‘mandra’), espill (‘mirall’) o roig (‘vermell’).

Una altra característica del valencià és que es tracta d’una variant que per motius geogràfics i històrics ha pres molts castellanismes ―tenedor, entonces, cepillo-. Tal com explica el dialectòleg Joan Veny a Els parlars catalans, a vegades la introducció del castellanisme ha creat especialitzacions semàntiques com per exemple en el cas de cuernos, que s’aplica sobretot a les banyes dels bous, mentre que banyes es continua fent servir per denominar les dels cargols, o el cas del castellanisme rabo, que es fa servir per parlar d’una extremitat peluda, per exemple la del gat, mentre que cua s’ha mantingut per referir-se a les que són carnoses, com ara la del peix.

En resum, el tancament de RTVV suposarà un gran prejudici per al País Valencià, però també, lamentablement, per a la llengua.

Sabíeu que…

Paraules com ara milotxa (‘estel’), creïlla (‘patata’), bresquilla (‘préssec’), apegar (‘encomanar’) també són pròpies del valencià.

(Article publicat el 6 de desembre del 2013 al suplement Cultura d’El Punt Avui.)