Etcètera

“Sempre vam tenir dues mares: la mare i la baba Teresa, que vivia a casa i sempre estava pendent de nosaltres: ens cuidava, ens protegia, ens mimava, s’interessava pel que ens interessava i ens seguia les passes, en directe o a distància, segons els casos”. D’aquesta manera, Rafel Nadal inicia el capítol dedicat a la seva àvia, la baba Teresa, a la novel·la Quan érem feliços. La forma baba prové d’una simplificació d’àvia, que s’usava a la zona de Girona i l’Empordà. Al costat d’aquesta forma trobem la masculina bavi –curiós el fet que s’escrigui amb v– o babo. Aquests dos mots conviuen amb altres formes infantívoles per designar els avis: iaia i jaia per àvia, i iaio (o iai) i jaio (o jai) per avi. També cal tenir presents els mots padrí i padrina per referir-se a l’avi i l’àvia en mallorquí i en zones del català occidental.

Més enllà dels avis, el llenguatge infantil, que es caracteritza per ser creatiu,  expressiu i repetitiu, també utilitza diverses formes per designar els pares, els germans, els tiets… Quant als progenitors, a banda de pare i mare, les formes mama i papa són ben vives en català, però també tenim mamà i papà, que es consideren xaves o de casa bona. En llenguatge infantil, a la germana se l’anomena la teta, que també vol dir ‘mainadera’, i al germà, el tete.

Finalment, tenim els oncles. Per a aquest concepte, el llatí posseïa dos noms: patruus ‘germà del pare’ i avunculus ‘germà de la mare’, tal com explica el Petit atles lingüístic del domini català. El català va prendre aquest últim mot, que és el que ha derivat a la forma oncle. La paraula tio és un manlleu del castellà, que deriva en el diminutiu afectiu tiet –la forma normativa sinònima d’oncle-. El diccionari de l’IEC, tot i que accepta la forma tia, no recull el masculí tio, ben viu en alguns dialectes. En català, també tenim l’oncle valencià i la tia valenciana, que són el cosí o la cosina del pare o la mare.

Sabíeu que…

El Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll també recull la forma babà, per referir-se al pare en mallorquí.

(Article publicat el 20 de desembre del 2013 al Suplement d’El Punt Avui.)