Etcètera

Una expressió calcada del castellà que s’està estenent com a fórmula de comiat és fins ara. L’expressió és impròpia en català i equival a l’hasta luego, que els castellans utilitzen a tort i dret en substitució d’adiós. En castellà, hasta luego es fa servir per acomiadar-se i no té el sentit d’“ens veurem d’aquí a una estona”, que sí que té en català l’expressió fins ara (mateix), o bé fins després. Per això, és important diferenciar-ho i utilitzar per acomiadar-nos altres expressions pròpies del català, com ara adéu, adéu-siau, a reveure, fins aviat i passi-ho bé. Per influència d’altres llengües, també es pot sentir parlants que, per esnobisme, s’acomiaden amb un bye o un ciao.

Una altra manera d’acomiadar-nos que és incorrecta és ja parlem, que tal com assenyala Pau Vidal a Catanyol.es, usa el present amb valor de futur, com ens veiem o et truco, i que s’hauria de substituir per ja parlarem, ja ens veurem o ja ens trucarem.

Per saludar, hola és la forma més estesa, al costat de les salutacions que fan referència a les parts del dia (bon dia, bona tarda, bona nit). En desús han caigut altres formes tradicionals de saludar com Déu vos guard o à Maria (provinent d’Ave Maria). En concret, à Maria es feia servir quan s’entrava en una botiga, o en una casa, per cridar l’atenció del botiguer o de la gent que hi havia a casa. Recordo quan era petita que el meu pare la deia sempre quan arribava a casa de la feina. Llavors pensava que era una expressió que s’havia inventat perquè no l’havia sentida enlloc més, però anys més tard vaig descobrir que havia estat una salutació ben viva arreu del territori.

I ara només em queda acomiadar-me amb un a reveure i un fins aviat.

Sabíeu que…

Cal destacar que en les expressions de temps formades per adverbis —fins aviat, fins demà, fins ara, fins aviat— la preposició fins s’escriu sense a.