Etcètera

Tot sovint es confon la conjunció adversativa sinó amb la forma negativa del condicional si no. Totes dues formes són correctes però tenen significats diferents, que veurem a continuació. Sinó, escrit junt i amb accent, és una conjunció que designa una cosa que s’ha negat en l’element anterior. Per exemple: «No ho ha fet ell, sinó el seu germà», «No ha vingut la Maria, sinó la veïna».  Si la coordinació és entre dues oracions, llavors es fa servir sinó que. Per exemple, «No estudia a la universitat, sinó que hi treballa». Però si el verb de les dues oracions és el mateix, no cal repetir-lo en la segona oració ni tampoc posar-hi la partícula que: «No ha marxat sol, sinó (que ha marxat) amb el Miquel».

La forma sinó, a més del sentit adversatiu, també significa ‘no… més que’, ‘no… excepte’. Per exemple: «No té sinó un fill», és a dir, «No té més que un fill»; «No feia sinó plorar», és a dir, «No feia més que plorar», o «No vam anar-hi sinó ell i jo», que vol dir que no va anar-hi ningú més que ell i jo.

Per contra, la forma si no correspon a la conjunció condicional si més l’adverbi negatiu no. La frase «Si no ho compres aquí, et sortirà més barat» nega l’oració condicional afirmativa «Si ho compres aquí, et sortirà més barat». Igual com passava en el cas de sinó, si la segona oració fa servir el mateix verb que la primera, no cal repetir-lo ni tampoc en aquest cas afegir-hi la partícula que. Per exemple, «Estudia molt, si no (estudies), no aprovaràs els exàmens», «Quedem d’hora perquè, si no (quedem d’hora), arribarem tard al cinema». Cal parar atenció en aquests casos perquè són els que generen més confusió a l’hora d’escriure’ls i provoquen més errades.

Finalment l’oració introduïda per la forma negativa del condicional si no tant pot anar en primer terme com en segon terme. És a dir, que tant és correcte si diem «Si no pots fer el sopar, compra una pizza» com «Compra una pizza, si no pots fer el sopar».

Sabíeu que…

Si no és la suma de la conjunció condicional si i l’adverbi negatiu no, i no s’ha de confondre amb la conjunció adversativa sinó. En cas de dubte, es pot provar de transformar l’oració condicional en afirmatiu: si es pot fer, llavors voldrà dir que si no s’escriu separat.

(Article publicat el 16 de maig del 2014 al suplement Cultura d’El Punt Avui.)