Etcètera

Aquest cap de setmana tot serà qüestió de sís, de sís amb accent, és a dir, afirmatius, positius, autèntics, segurs i reals. Aquests sís es diferencien dels sis que s’escriuen sense accent, que són els condicionals, els que estan supeditats, subordinats i dependents. El que separa el sí del si és l’accent diacrític, que diferencia els mots que s’escriuen igual. Amb accent, s’utilitza quan fem referència a l’adverbi afirmatiu sí (“Heu de respondre sí o no”) i quan significa ‘afirmació’ (“Em va donar el sí”, “Cal comptar els sís i els nos”).  Etimològicament, aquest sí prové del llatí, sīc (‘així’), i inicialment es feia servir per fer afirmacions combinades amb un verb com ara “sí diu”, “si fa”, “si parla”, fins que es va acabar utilitzant-lo sol i el verb quedava sobreentès. En català, a banda de l’adverbi afirmatiu, tenim altres expressions per manifestar una afirmació, com per exemple “oi tant”,  “per descomptat”, “és clar”, “ja ho crec”, “sens dubte”, “no cal dir-ho” o “i tant!”, o bé que emfatitzen l’adverbi sí (“i tant que sí!”, “sí senyor!”).

L’altre si, el que va sense accent, es fa servir quan fa referència a la nota musical, com a conjunció del condicional (“Si vols venir a passejar, truca’m”, “Si no el vols tornar a veure, no juguis amb ell”) i també com a pronom (“Ho vol per a si mateixa”, “Ho feien per a si mateixos”). Com a pronom, també el trobem en expressions com ara “entre si” (“Parlen entre si”), “fora de si” (“Quan el van acomiadar, estava fora de si”) o “tornar en si” (“Al cap d’uns minuts d’haver perdut el coneixement,  va tornar en si”).

Sense accent també s’escriu un si que sovint es confon amb el sí afirmatiu. En aquest cas, la conjunció si introdueix frases exclamatives: “Si n’és, de babau!”, “Si la sap llarga!”, “ Si té geni, la noia!”. Sovint aquestes exclamatives van acompanyades d’un que àton, que intensifica l’exclamació:  “Si que n’és, de babau!”, “Si que la sap llarga!”, “Si que té geni, la noia!”. Per diferenciar aquests casos, cal tenir present que l’adverbi afirmatiu sí respon a una pregunta i no a una exclamació, i que exigeix la conjunció que davant del verb o bé posar una coma entre l’adverbi i el verb: “Que la sap llarga?”, “Sí que la sap llarga” o bé “Sí, la sap llarga”; “Té geni?”, “Sí que té geni” o bé “Sí, té geni”.

Sabíeu que…

Escrivim amb accent l’adverbi afirmatiu sí i, sense accent, la conjunció del condicional si, el pronom si i la nota musical si.

(Article publicat al suplement “Cultura” d’”El Punt Avui” el divendres 7 de novembre de 2014)