Etcètera

Ja som al 2015, l’any en què el centre de terminologia Termcat en farà trenta de la seva creació; l’any que es compliran trenta-cinc anys de la publicació del primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, la gran obra de caràcter crític, etimològic, històric i comparatiu de Joan Coromines, que aquest any precisament farà 110 anys que va néixer. Aquest 2015 també celebraran anys la Fundació PuntCat, deu anys, que el 2005 va crear el domini web propi per a la comunitat lingüística i cultural catalana, el «.cat», i que ha fet divulgar la nostra llengua arreu del món. Malauradament, també en farà cinc de la mort del gramàtic Joan Solà. I 700 (poca broma!) de la mort de Ramon Llull. En resum, serà un any en què, amb efemèrides o sense, amb eleccions o sense, haurem de continuar enriquint i prestigiant cada dia la nostra llengua, i intentant evitar aquells mots o construccions que l’empobreixen i la debiliten.

I l’any ha començat, com cada any, amb les rebaixes, aquella paraula que encapçalaria el rànquing de paraules més mal escrites als aparadors de les botigues. Durant les rebaixes la roba està en oferta o es posa en oferta si el preu està rebaixat, però en cap cas direm que la roba està *ofertada, perquè el verb ofertar no existeix en català, es considera un calc del castellà. Quan es fa referència al concepte de ‘fer oferta pública d’una feina, un producte o un servei’, cal recórrer al verb oferir: «En aquest restaurant s’ofereix una feina d’ajudant de cuiner» i no «En aquest restaurant *s’oferta una feina d’ajudant de cuiner».

I si parlem de rebaixes, parlem de gastar diners i d’arribar a final de mes ben pelats, tenint en compte que ja arrosseguem la despesa de les festes de Nadal. Per això en català tenim diverses expressions per referir-nos a les dificultats econòmiques que es passen al gener: gener costerut, costa de gener, pujada de gener, vaques magres de gener, patacada de gener, garrotada de gener i clatellada de gener.

I abans de tancar la paradeta, deixeu-me recordar-vos que la setmana que ve serà la dels barbuts, en què se celebra l’onomàstica dels tres sants barbuts: sant Pau ermità, el dia 15; sant Antoni abat, el dia 17, i sant Maure, el dia 18. Es considera la setmana més freda de l’any i per això el refranyer ens avisa: setmana dels barbuts, setmana d’esternuts. Ja sabeu, a l’hivern el millor amic és un bon abric.

Sabíeu que…

En català, la cuesta de enero es tradueix com la pujada de gener, la costa de gener, la patacada de gener o la garrotada de gener, entre altres expressions.