Etcètera

Ja han fet la declaració de la renda? Potser em respondran que no n’he de fer res, d’això, però no els ho pregunto per ficar-me on no em demanen, sinó perquè si encara no l’han feta recordin, si demanen hora al seu gestor, que en català es diu renda i no renta. Aquest últim és un barbarisme molt estès, sobretot en aquestes èpoques tributàries. El mateix succeeix amb l’adjectiu que deriva de renda: en català diem que una cosa és rendible econòmicament i no rentable, que fa referència a una cosa que pot ser rentada. Un cas semblant que sovint també porta maldecaps als parlants és el de venda i venta, en què venda és el correcte en català i venta, el barbarisme.

Un altre terme econòmic que més sovint del que voldríem es fa servir erròniament és el barbarisme financiar (en català, finançar), i amb ell tots els seus derivats: financiació, financier, finàncies (en català, finançament, financer, finances)… Tal com explica el lingüista Rudolf Ortega en el seu últim llibre Tots els dubtes, “la llengua té una capacitat enorme d’assimilació, i sovint pot passar que un barbarisme sigui plausible, tan fàcil d’incorporar, que, sense adonar-nos-en, s’acabi estenent a tot de derivats”, i aquest barbarisme és un d’ells, “una mena de branca borda que cal tallar d’arrel”, assenyala.

I sense allunyar-nos gaire del món econòmic i endinsant-nos en el sector immobiliari, Ortega destaca una altra expressió que moltes vegades veiem mal escrita en els balcons i finestres de les cases: “Pis en lloguer”. En català, quan tenim un pis per llogar, hi podem penjar un rètol que digui “Pis de lloguer” o bé “Pis per llogar”, o encara més fàcil “Es lloga”. Això no es garantia de llogar-lo més de pressa, però d’aquesta manera no escamparem errades lingüístiques per les façanes dels edificis. La que sí que és correcta és la construcció “en venda” (d’aquí l’error de “pis en lloguer”), així com les expressions “de venda” i “per vendre”. Per tant, podem dir: “pis en venda”, “pis de venda” i “pis per vendre”.

Sabíeu que…

Tots els dubtes. Una gramàtica del català a l’abast (RBA, 2014), de Rudolf Ortega, és una gramàtica accessible, que reuneix cinc-centes entrades sobre qüestions controvertides de català i que pretén ser una eina útil i pràctica per resoldre dubtes lingüístics fàcilment.

(Article publicat el suplement Cultura d’El Punt Avui el 15 de maig del 2015.)