Etcètera

Però si no corre ni un bri d’aire, a l’estiu un altre verb que s’agraeix de conjugar és xipollejar, és a dir, remullar-se, que ve de la paraula xipoll, que és un bassal d’aigua. De la mateixa arrel, hi ha el verb xipollar (“agitar la superfície de l’aigua fent que esquitxi”) i, amb un significat similar, xopinejar, que prové de xopina, que és un mullader.

I si no en tenim prou amb xipollejar, xipollar i xopinejar, sempre podem buscar on lloc on capbussar-nos o cabussar-nos. L’origen del verb capbussar és curiós: al contrari del que es pugui pensar, prové de cabussar, un mot derivat de cap que ja es feia servir al segle XV. El verb capbussar és posterior, del segle XIX, i és un falsa reproducció etimològica perquè utilitza la forma amb p (cap– i no cab-) com si el mot fos un compost, però no ho és, perquè el verb bussar no existeix.

I després d’haver fet una bona capbussada, els que estiuegeu a la platja podeu buscar una guingueta on anar a prendre un bon refresc. I sí, heu d’anar a una guingueta i no a un xiringuito, perquè tot i que el mot xiringuito es fa servir molt, la normativa no el recull. Per tant, d’aquest establiment públic de petites dimensions que habitualment es troba a la platja, obert de tots costats i on es venen begudes i se serveixen menjars, se n’ha de dir guingueta, o bé baret, barracó, quiosquet, quiosc de begudes o barraca. N’hi ha per a tots els gustos.

I si sou més casolans i poc de guinguetes, podeu buscar una gandula on poder descansar una mica aquestes vacances, però deixeu estar les tombones, perquè tampoc no són correctes en català.