Etcètera

Sabíeu que el color pot ser femení? Jo ho vaig descobrir fa pocs dies llegint un text de Carles Soldevila que deia “el canapè folrat de vellut, sense pèl, d’una color pansida”. Vaig cercar-ho i vaig trobar que color forma part d’un grup de substantius abstractes acabats amb -or que admeten els dos gèneres, el masculí i femení, tot i que el femení s’usa més aviat en la llengua literària i correspon a la forma que s’utilitzava en català antic. D’aquest grup també en formarien part amor, rumor, sabor, temor i dolor, entre altres. Ara bé, aquesta sèrie de substantius no es poden confondre amb alguns noms que acaben també en -or i que només són femenins, com ara olor, calor, esplendor, resplendor, suor i verdor, tots ells masculins en castellà.

Hi ha alguns altres noms que accepten tant la forma femenina com la masculina i que tenen el mateix significat, com són aviram, vessant –excepte quan és el pendent d’una muntanya, que només és masculí– crisma, mar, rentaplats, serpent –serp però és femení–i art, que generalment s’usa masculí quan és singular i femení en plural (“és un art figuratiu” i “es dedica a les arts gràfiques”). Per tant, podem dir que se’ns ha espatllat el rentaplats o la rentaplats i que entremig d’Europa i Àsia hi ha el mar Caspi o la mar Càspia.

Finalment trobem també diferències dialectals. És el cas del fel i el fred, que ens alguns parlants són la fel i la fred.