Etcètera

Amb motiu del Dia Internacional de la Traducció, que es va celebrar diumenge passat, m’agradaria dedicar aquest article a la traducció de topònims, una qüestió espinosa per a molts traductors i correctors, sobretot de mitjans de comunicació, perquè a vegades pot semblar que la decisió de catalanitzar o no la forma d’un topònim estranger és arbitrària.
En primer lloc, cal diferenciar que hi ha topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català (Rússia, Florència) i els que mantenen la forma original (Santa Cruz de Tenerife, Santo Domingo). Els motius pels quals un topònim es catalanitza són diversos, però majoritàriament responen a raons històriques, com és el cas de Saragossa, Terol i Osca, territoris que van formar part de la Corona d’Aragó; o bé a la importància que té el topònim en el món (Nova York o Gran Bretanya).
Ara bé, quan els topònims, o bé els noms propis, provenen d’una llengua que no té alfabet llatí, com ara l’àrab, el rus i el xinès, l’adaptació al català esdevé necessària i una feina a vegades feixuga. Es poden seguir dos criteris: la transliteració o la transcripció. La transliteració intenta reproduir lletra per lletra l’original, la qual cosa obliga a fer servir diacrítics i signes especials per reproduir amb exactitud la pronúncia d’aquell topònim o nom propi en la llengua original, que esdevenen molt difícils de pronunciar per als parlants que no són d’aquella llengua. D’altra banda, la transcripció busca grafies que permetin al parlant de la llengua d’arribada pronunciar còmodament el topònim o el nom propi estranger aproximant-se al màxim a la pronunciació original. Per exemple, el so [x] del rus i de l’àrab es representa amb la grafia kh en català (Khartum, Andrei Sakharov), mentre que el castellà fa servir la j (Jartum, Andrei Sajarov).

Sabíeu que…
La majoria de vegades els topònims i noms de llengües que no tenen alfabet llatí ens arriben a través d’una transcripció de l’anglès, el francès o el castellà. Cal vigilar a l’hora de fer l’adaptació al català. Per exemple, en transcripcions castellanes, angleses i franceses de noms russos la ch correspon a la tx en català, com en el cas de Txernòbil.