Etcètera

Dimecres, l’editorial del diari es preguntava qui té por de les consultes. Si traslladéssim aquesta pregunta al carrer de ben segur que molta gent la formularia amb la preposició a, és a dir, qui té por a les consultes. Hi ha diversos substantius, adjectius, verbs, adverbis i locucions que regeixen la preposició de, però que per influència del castellà i del francès tendim a fer servir amb la preposició a. Per exemple, quan volem expressar l’origen, el contingut, la matèria o la procedència d’una persona o d’una cosa hem d’utilitzar la preposició de, com és el cas d’olla de pressió, samarreta de quadres, pudor de gas, cuina de butà, gust de peix, màquina de vapor, entre d’altres. I no olla a pressió, samarreta a quadres, pudor a gas, cuina a butà, gust a peix, màquina a vapor… En aquests casos, els substantius actuen com a complement del nom i per tant cal fer servir la preposició de.

El mateix fenomen el trobem en algunes expressions: “la situació és diferent de la que hi havia” (no diferent a); “una doctrina contradictòria d’una altra” (no contradictori a); “l’argument gira entorn del protagonista (no entorn a); “fa cas omís dels consells que li donen” (no fer cas omís a); “ha tret profit dels anys que ha viscut a l’estranger” (no treure profit a)… Finalment, també hi ha alguns verbs que s’utilitzen incorrectament, com per exemple escapar: “l’afer escapa de tot control” (no escapar a).