Etcètera

Sabíeu que el color pot ser femení? Jo ho vaig descobrir fa pocs dies llegint un text de Carles Soldevila que deia “el canapè folrat de vellut, sense pèl, d’una color pansida”. Vaig cercar-ho i vaig trobar que color forma part d’un grup de substantius abstractes acabats amb -or que admeten els dos gèneres, el […]

Llegir tot l'article »

“Se m’ha caigut una dent”, m’explicava la setmana passada la meva neboda. Tenint en compte que es tracta d’una nena de sis anys podríem perdonar-la per haver posat el pronom se en un verb que no accepta en cap cas la forma caure’s. No li puc explicar tot això perquè es pensarà que no parlem […]

Llegir tot l'article »

Aquests dies de tant de fred, m’han vingut al cap diversos mots que normalment comporten maldecaps als parlants perquè dubten si són barbarismes. Dijous al matí la gent es preguntava si la neu havia quallat. El verb quallar, en aquest sentit, és considerat un castellanisme, un calc del verb cuajar (“la nieve ha cuajado en […]

Llegir tot l'article »

Molts parlants confonen els pals amb els bastons. Sentim a dir que aquesta pel·lícula és un pal, quan en realitat és un nyap, un avorriment o una pallissa; que en les cartes el que compta és que siguin del mateix pal, quan n’hem de dir coll, i que el tió el piquem amb un pal, […]

Llegir tot l'article »

“Conec fins el nom de cada gos que borda i cada gallina que escataina”, escriu Jaume Cabré en la seva novel·la Jo confesso. En català, la gallina escataina, escaïna i cloqueja; els pollets i els ocells petits piulen, piulegen o piuen. Els coloms parrupen, marruquen i marruquegen; l’oca claca, i la perdiu escotxega. Alguns ocells, […]

Llegir tot l'article »

El gramàtic Josep Ruaix presenta un nou recull lexicogràfic, el Diccionari de barbarismes, una obra pràctica, en format butxaca, per consultar els barbarismes que “infecten el nostre ús idiomàtic”, segons assenyala el mateix lingüista. El diccionari equival a una edició reduïda del Nou diccionari auxiliar que va publicar el març passat, i és al mateix […]

Llegir tot l'article »

Dimecres, l’editorial del diari es preguntava qui té por de les consultes. Si traslladéssim aquesta pregunta al carrer de ben segur que molta gent la formularia amb la preposició a, és a dir, qui té por a les consultes. Hi ha diversos substantius, adjectius, verbs, adverbis i locucions que regeixen la preposició de, però que […]

Llegir tot l'article »

Dimarts llegia al diari que Rajoy exhibeix gasiveria cap a Catalunya. El mot gasiveria, així com gasiu, sempre m’ha agradat. Tot indica que la paraula prové d’un derivat del llatí gaza (‘tresor’), que deriva del grec gaza i del persa gaza (‘tresor reial’). Probablement el mot va passar a designar ‘guardiola’ i, per personificació, ‘el […]

Llegir tot l'article »

Les festes de Nadal no s’escapen de les interferències del castellà i si no vegem-ne alguns exemples. Hi ha gent que “felicita els Nadals”, fent un calc literal de las Navidades castellanes. En català, sempre ens referim al Nadal en singular, excepte quan fem referència a diferents anys (“fa dos Nadals que no neva”). A […]

Llegir tot l'article »

Una expressió que es fa servir molt en el llenguatge periodístic és donar el vistiplau (“Vistiplau a la reducció del servei de bus a Tarragona”, “L’exèrcit sirià actuava amb el vistiplau del govern”…). El mot vistiplau sovint genera confusió. Com l’hem d’escriure, junt o separat, amb guionets o sense? Les dues expressions, vistiplau i vist […]

Llegir tot l'article »