El veí de sota té un ganivet

Sense cap mena de dubte, l’error que s’ha comès amb les fotos de promoció del centenari de la Costa Brava amb imatges estrangeres és greu. I més greu encara si hi ha reincidència, com és el cas. Però això no treu que s’hagi de dilapidar la tasca que s’està duent a terme des del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, tant pel que fa a la promoció del centenari, com pel que fa a altres accions arreu de Catalunya o d’Europa. Perquè de feina, en tenen moltíssima, i se de bona font que (permeteu-me la grulleria) «van de cul». Això no els disculpa de l’error, però tampoc se’ls hauria de condemanar per inutilitat. Cent anys són molts anys, i més de trenta del Patronat davant de la promoció de la Costa Brava també són molts, tants com coses bones han fet pel turisme gironí. És per això que la mofa que s’està fent al voltant d’aquesta relliscada fa molt mal tant al Patronat, com als catalans més enllà de les nostres fronteres. Ara que l’anticatalanisme torna a estar de moda, no els donem més peixet i deixem de banda la brometa fàcil. I això va per tots. Hem de fer pinya, que, recordem, estem fotuts social i econòmicament.

Un grup d’inversors vinguts d’alemanya estan disposats a invertir prop de 20 milions d’euros en la construcció d’un parc temàtic inspirat a l’oest americà a la Costa Brava. De moment ja hi ha propietaris que han ofert els seus terrenys a Calonge, Lloret i prop de Figueres. Només per aixecar aquesta ciutat del «western» necessiten contractar a unes 300 persones (ja podem començar a contar quantes famílies són). Només necessiten 40 hectàrees de terreny rústic on se salvarien el 75% dels arbres i la vegetació; el 25% restant, serviria per fer les parets i els sostres de les edificacions d’aquesta ciutat, que serien completament de fusta. A més, tenen previst utilitzar una mena de recolectors i una depuradora pròpia per no fer servir l’aigua de boca. Així mateix, també estarà prohibida la circulació rodada en tot el recinte. Vaja, que més sostenibles no poden ser. Generalitat, aJuntaments, alcaldes, regidors i administradors públics en general, em temo molt que el format de turisme de sol i platja comença a estar desgastat. El sector turístic ho sap i fa temps que reclama quelcom més! No vull dir que aquest projecte, el del «western» a l’empordanesa, sigui el macroprojecte que la zona necessita; però sí que cal ser valents. Cal anar més enllà de la sorra de la platja que se’t posa per tot arreu i la sal del mar que et pica l’esquena quan et poses la samarreta. Cal arriscar. Perquè si no ens posem protecció solar, ens cremarem (oi que m’entenen?).

«Què diuen, que torna el Carrilet?», comentava aquest matí amb un somrís en els llavis en Quimet, el veí de sota que es passa l’estona explicant historietes. De tant en tant hi paro l’orella. Aquest cop m’explica que durant molts anys, el Baix Empordà va tenir dos petits trens que comunicaven la costa amb l’interior. L’un connectava Palamós amb Girona, passant per la Bisbal i l’altre connectava Sant Feliu de Guíxols amb Girona, passant per Cassà de la Selva. Durant molts anys, aproximadament un segle, aquests trens van ser el principal mitjà de transport de persones i mercaderies. El tren va ser usat principalment per la indústria surera, perquè connectava fàcilment les zones d’explotació del suro, vessants de les Gavarres i l’Ardenya, amb el port marítim de Sant Feliu de Guíxols i de Palamós. Ara, sembla ser, que la Diputació de Girona ha encarregat un estudi sobre la viabilitat de construir un tren al voltant de les Gavarres, amb 60 estacions i 139 quilòmetres de recorregut. Si es fes realitat aquest projecte, s’acabaria amb un dels mals endèmics al Baix Empordà, el transport públic, que és car, amb poca freqüència i amb una durada dels trajectes astronòmics. Tan de bo hi hagi prou voluntat política i prous diners al sarró com per tirar endavant aquest projecte, i no acabi, com tants d’altres, en via morta.