Coratge, pau i felicitat fins a la República Catalana

“Sigues el canvi que vols veure en el món” i “la felicitat resideix quan el que penses, dius i fas es troben en harmonia”. Aquestes dues màximes de Mahatma Gandhi van ser un bàlsam durant un dia, l’1 d’octubre, que recordaré amb emocions contradictòries tota la meva vida. Em vaig llevar dins el sac de dormir mirant el sostre del pavelló d’esport de Palau-Sacosta a Girona, al costat, un amic de l’ànima i un centenar de persones que defensàvem una espai, amb ganes d’activar un dia de votació, de rauxa, d’alegria, d’insomni i d’un capvespre quasi wagnerià (…) Por, ràbia, esperança, Continue Reading → Coratge, pau i felicitat fins a la República Catalana

Nocturn Formiguera, Diürn Biennal

Article publicat a www.bonart.cat La nit il·luminada per la lluna plena sempre és com una ignota presència que ens acarona l’esperit. Els nocturns de petit format i d’una bellesa poètica corprenedora que Nicolau Raurich ens revela en la nova maniobra de Perejaume a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac no deixen mai ningú indiferent. La nit també és com la metàfora d’un adéu del dia, malgrat que, amb lluna sencera, la nit és com el dia, però amb una diferència: il·lumina amb més melangia i misteri i està embolcallada, a més, pel negre, el color de l’univers i de l’energia Continue Reading → Nocturn Formiguera, Diürn Biennal

El desprestigi de la “remotesa”

Article publicat a www.bonart.cat “Per facilitar l’acció creativa… allunyeu-vos d’internet’ Caram! Què estic fent aquí?” i “Amb el TAV Figueres-BCN: enfarinat, el Turó de l’Home ens contempla mentre Montsoriu, indiferent a la nostra arrogant modernitat, badalla!” Amb aquestes dues piulades a les xarxes socials, com moltes de les diàries en l’esfera actual, el nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, em serveix de pretext per parlar de: el nou paisatge (realitat) digital que proposen els newmedia i, per altra banda, de la distància emocional i física actualment vers la natura, gràcies a haver generat el paisatge (un invent cultural). Continue Reading → El desprestigi de la “remotesa”

“Sense cultura acabarem sent vegetals amb potes”

Ricard Planas (Girona, 1976) dirigeix ‘Bonart’, una de les poques revistes de l’Estat especialitzada en art, la única en català. Nascuda el 1999, sobreviu a la crisi econòmica i a la del sector gràcies a l’especialització dels continguts i a la gestoria cultural. De periodicitat bimestral, és una referència cultural, també a la xarxa. El 26 de febrer presenta el monogràfic ‘Art, paisatge i intervenció’ al CCCB. Planas és director de la Fundació Lluís Coromina. Entrevista d’Andreu Mas a Ricard Planas Són una rara avis, l’única revista d’art en paper del país i gaudeixen de bona salut. Com s’ho fan? Continue Reading → “Sense cultura acabarem sent vegetals amb potes”

brots verds d’art

En el lllibre “100 anys de pintura a Cadaqués” el pintor i dinamitzador cultural joan josep tharrats s’esmercà, amb bon encert, per fer un retrat de l’ecosistema cultural-artístic que representa aquesta vila emblemàtica catalana i de la costa brava. La veritat és que Cadaqués esdevé una dels escassos oassi on l’art hi ha anat transitant amb força i contundència des de fa segles, unes dècades amb més potència i d’altres amb menys. A hores d’ara, estem en un període de reculada, no ens hem d’enganyar! La desmesura del capital i de la totxana “fàcil”, així com polítiques culturals erràtiques -quan Continue Reading → brots verds d’art

Gustau Carbó: De l’esclat elèctric pop, a la matèria-memòria mediterrània

Desxifrar l’imaginari d’un artista sempre és una tasca complexa, gens fàcil. A més, els imaginaris són caleidoscòpics, múltiples, infinits. Els de Gustau Carbó Berthold també. Aquest home nascut a Barcelona el 1941 i que ha trobat a la vila de Cadaqués, la pau i alhora l’exitació necessària per confrontar-se, diàriament, amb la pintura com a motor de la seva existència. Un motor que fa dècades que comparteix amb la pintora japonesa Nobuko Kihira. I potser, a partir d’aquest diàleg entre cultures diferents, tot i que amb més afinitats del que pot semblar a primer cop d’ull, s’arriba a capir, d’alguna Continue Reading → Gustau Carbó: De l’esclat elèctric pop, a la matèria-memòria mediterrània

Pep Camps: la societat pantalla o “All has a price”

Ray Bradbury, a “Fahrenheit”, com George Orwell anticipaven que tot el nostre esdevenidor s’acabaria reduint a la hipnòtica seducció, perversa sovint, d’una pantalla que amb la seva llum –aquell gran invent de la revolució industrial– guiaria els camins de molts dels humans que poblen aquest planeta. La veritat és que no s’equivocava de gaire. Ell parlava de la televisió, com d’una caixa de Pandora, com el gran “opi del poble”. Potser els avenços l’han superat un xic i, en l’actualitat, són els anomenats “telèfons intel·ligents”, igual que els LED i els nanoxips dels nous ordinadors i tauletes, els que ocupen Continue Reading → Pep Camps: la societat pantalla o “All has a price”

Arnau Puig: qüestió d’humanitat

El vaig conèixer quan ja feia temps que havia desat els daus que, tots sumats, feien set. El vaig conèixer gràcies als artistes Modest Cuixart i Enric Ansesa i, com és lògic, a un conjunt d’astres que s’encreuaren pel camí en una roda de la fortuna eterna que s’ha perllongat fins avui. Fa dotze anys que els daus que Arnau Puig manipula acompanyen una altra revista, bonart. Ell ha participat en cada edició i amb les seves recomanacions i crítiques constructives hem anat perfilant l’artefacte, espero que creatiu i alhora informatiu, que és avui. Una revista en català, amb una Continue Reading → Arnau Puig: qüestió d’humanitat

Arquitectura i independència

La darrera manifestació per la independència de Catalunya no és casual. La riuada d’estelades formant una gran instal·lació contemporània pel centre de Barcelona determina moltes coses. Fer una revista en català denota un compromís amb el país, amb les persones que el conformen i també amb la llengua que s’hi parla; evidentment que no és l’única, perquè en un món tan multilingüe seria una insansetesa negar-ho, i negar la resta de parles per l’enriquiment que suposen. Però si parlem de compromís, la caritat comença per un mateix i òrgans com ara les escoles de Catalunya, TV3 o l’Institut Ramon Llull Continue Reading → Arquitectura i independència

apunts de viatge o impressions essencials

Un atlàntic de núvols fràgils, blancs, flexibles amoreseixen l’esperit de qualsevol pupil.la de cor sensible que els observi. Un espectacle quasi wagneriana. Volar desperta l’esperit i, més, quan contemples bocabadat com s’angoleix un temps i un espai que ja no existirà més. Una sensació que descol.loca la racionalitat, si és que mai ha existit. Camí d’un destí, totes les parades són el veritable objectiu. Mentrestant, el pintor romàntic Caspar David Friedrich apareix a l’inconscient per firmar qualsevol d’aquests paratges celestials d’extraordinària bellesa. Palpes els estels com un petit príncep alhora que balles sobre catifes toves, i no són una escultura Continue Reading → apunts de viatge o impressions essencials