A més del terratrèmol del Japó (si seguiu aquest enllaç podeu conèixer l’estat d’algunes biblioteques del país), últimament ha estat notícia que el director del Festival de Sitges ha estat denunciat per projectar de la pel·lícula “A serbian film”, acció per la qual la Fiscalia de Barcelona l’imputa un càrrec d’exhibició de pornografia infantil.
I justament fa uns dies me n’he adonat que en alguns senyals de trànsit de la Diagonal hi ha uns adhesius que demanen la llibertat de Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa i condemnat per difusió d’idees genocides.
Tot això m’ha fet a la llarga llista d’escriptors que han estat empresonats al llarg de la història. Algunes vegades ha estat a causa de les seva identitat sexual (com Oscar Wilde, que un cop posat en llibertat va escriure “La balada de la presó de Reading” en memòria d’aquells dos llargs tristos anys).
D’altres, per qüestions polítiques (com Miguel Hernández que a la presó va crear les “Nanas de Cebolla” per al seu fill després que la seva dona, Josefina Manresa, li expliqués en una carta que a casa seva només tenien pa i ceba per menjar).
I d’altres, per delictes econòmics com frau: Álvaro Mutis va passar 15 mesos a una presó mexicana de Lecumberi on va escriure el “Diario de Lecumberri”.
Alguns van aconseguir salvar-se de passar la vida entre reixes, com William Burroughs.
Aquest escriptor va ser acusat d’homicidi: volia emular Guillem Tell i va acabar matant la seva dona Jane d’un tret al cap. La mort sentència de dos anys de presó va ser suspesa (A la pel·lícula “El almuerzo desnudo” fa un clara referència a aquesta història).
El cas més curiós, però el va protagonitzat l’escriptor polonès Kristian Bala. En la seva novel·la negra “Amok” donava tants detalls sobre un crim comès uns anys abans… que la policia es va adonar que ell n’havia estat l’autor!