Un punt absurd

Déu del cel! Llamp de Déu! Llamp de llamps, rellamps i trons!

Parem màquines!

No té cap importància que el nombre d’individus sense feina en el conjunt de l’estat sobrepassi els 3,3 milions. Tampoc la té que el mes de gener s’hagin registrat a Catalunya 32.525 aturats més, ni que la patronal i el governador del Banc d’Espanya reclamin abaratir a l’escorxador del món laboral el preu per quilo dels candidats a l’atur.

El que té veritable transcendència, el fet que marca la línia divisòria entre entre l’ahir i l’avui és una notícia que ha arribat de Londres: José Maria Aznar s’ha quedat sense feina com a conseller de la societat de capital risc Centaurus Capital.

Des del 2007, l’expresident del govern espanyol aportava “experiència internacional” a aquesta empresa (no queda clar si ho feia de vuit a tres o els caps de setmana), però la crisi ha obligat a la companyia a prescindir del seu consell assessor i Aznar ha anat a parar al carrer. Ja sé que el nostre personatge té altres paraigües on aixoplugar-se de les tempestes financeres (la News Corporation de Robert Murdoch, la fundació FAES, les conferències de luxe, els endolls universitaris…) però tot plegat fa llàstima i confirma que en Zapatero ens enganya quan diu que “encara no hem tocat fons”.

L’hem tocat i ben tocat.

Sense que serveixi de precedent, Mariano Rajoy té raó: estem “en situació d’emergència”. El drama que està patint Aznar confirma, com diu el parlamentari popular Josep Enric Millo, que les dades de l’atur són “una tragèdia social”.

Si es cert, com adverteix Duran Lleida, que hi ha perill de revolta, en Rajoy haurà de posar la seva barba a remullar. No sigui que un dia d’aquest, el fins ara il·lustre conseller de Centaurus Capital aprofiti el seu temps lliure per disfressar-se de general Pavía i entri cavalcant a Génova 13, la seu central del PP, per recuperar la corona popular mentre uns i altres estan distrets amb punyalades traperes, afers d’espies, xoriços i caceres de jutges, ministres i porc senglars.