Els viatges de Trias de Bes
19 febrer 2009 per Toni Dalmau
Auditori de Barcelona. 14 de juny de 2006. La plataforma Estatut Jo Sà celebra un acte públic per demanar el vot dels catalans a la reforma estatutà ria. A la primera fila hi ha el president de la Generalitat Pasqual Maragall, l’expresident Jordi Pujol i dirigents dels partits favorables al nou estatut (José Montilla, Josep Antoni Duran i Lleida, Jordi Guillot…). La veu cantant, però, la tenen els impulsors de la plataforma, entre ells la directora del Gran Teatre del Liceu, Rosa Cullell i Agustà Colomines, professor d’història contemporà nia de la UB. Expliquen que es tracta d’una iniciativa unità ria però alhora plural que aplega gent “de dretes, de centre i d’esquerres, nacionalistes i independentistesâ€, units pel desig de fer avançar el nou text.
Entre els 1.600 signants del manifest hi ha un nom que ara, gairebé tres anys després, torna a aparèixer als mitjans de comunicació: Josep Maria Trias de Bes.
Val la pena recordar-ho perquè si el juny del 2006 donava suport al nou estatut, ara, com aquell que gira un mitjó, acaba de fitxar per Unión, Progreso y Democracia, el partit de Rosa DÃez.
De fet, Trias de Bes s’ha passat la vida anant de flor en flor. Durant la seva joventut, als anys seixanta, militava en el PSUC i fins i tot va participar a la Caputxinada. A principi de la dècada dels setanta el trobem, com a responsable de comunicació, a la Convergència Socialista de Joan Reventós i a continuació entra a Convergència Democrà tica de Catalunya, esdevé membre del comitè executiu i del comitè nacional del partit i és elegit tres vegades diputat al Congrés (1982, 1986 i 1989). Finalment, el 1992, trenca amb Jordi Pujol per la negativa del president a pactar amb el PP l’entrada de CiU al govern Aznar. El 1993 ja no es presenta a les eleccions i el 1995 agafa les maletes i es passa al PP, partit amb el que obté acta de diputat en els comicis de l’any següent. Tot i això, tampoc s’hi sent prou bé amb els seus nous companys de viatge i cinc mesos després renuncia al seu escó i a l’activitat polÃtica per ocupar la presidència de Transmediterránea fins que, el 1999, es veu forçat a dimitir quan la Direcció General de Patrimoni, accionista majori de la companyia naviliera, i el ministre Rato l’acusen de diverses irregularitats.
Després de més d’una dècada dedicat als seus negocis i sense participar activament a la polÃtica, ara Trias de Bes reapareix per anar del bracet de Rosa DÃez, qui sap si per presentar-se a les properes eleccions al Parlament Europeu o per ser cap de llista per Barcelona a les generals.
En un article en El Mundo apareix ja vestint l’uniforme ideològic de la UpyD:
“Crec que és necessà ria la presència d’un partit que es mogui amb llibertat, introdueixi aires nets i nous, ventili la cuina de la polÃtica nacional i encomani a tots. Hem desembocat amb el transcórrer del temps, en un sistema bipartidista impur del que extreuen profit els anomenats partits majoritaris i el territorial de torn que, amb murrieria, pugui controlar la situació amb escassa legitimitat representativa.”
A Rosa DÃez l’hem pogut escoltar criticant amb duresa i sense pèls a la llengua el nou Estatut de Catalunya, és a dir la reforma que, com a signant del manifest de la plataforma Estatut Jo SÃ, defensava temps enrere el seu nou fitxatge Trias de Bes.
Ja se sap que en polÃtica les fidelitats i les conviccions ideològiques no sempre són permanents i en aquest sentit serà tot un espectacle veure a l’exdiputat convergent aplaudint i justificant, des de “la difÃcil plaça de Catalunya†-com explica en El Mundo- la probable sentència del Tribunal Constitucional contrà ria a l’Estatut.
I qui sap si, dintre d’un temps, desencantat de tanta unió, de tant progrés i de tanta democrà cia roja y gualda, també resultarà espectacular veure’l alçar el vol cap a una altra flor, fent seu el lament poètic de Felip Puig, però en una nova versió posada al dia: “Ens han robat la cartera i ens han empetitit l’à nimaâ€. Si fa o no fa, i guardant totes les distà ncies històriques, el que li va succeir a Cambó després de festejar amb els franquistes.
Imatges: Trias de Bes i retall del llistat de signants del maifest a favor de la reforma de l’Estatut.