L’anecdotari d’El Punt gloriós
25 febrer 2009 per Toni Dalmau
Quan un té ficats pràcticament els dos peus en el mig segle, sempre li queda la possibilitat de refugiar-se en aquella definició optimista de la cinquantena que va fer l’Oscar Wilde: “La joventut de l’edat madura”.
Ara, quan estem commemorant els 30 anys d’El Punt, qui això signa es veu pel retrovisor començant a fer de corresponsal del diari a la zona de Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i Santa Cristina. Passant les cròniques per telèfon (amb la garantia d’alguna paraula o frase mal entesa per algun sord a l’altre costat del fil telefònic) o enviant-les amb autobús cap a Girona, on, amb sort, serien massacrades a consciència per fer-les entrar en plana. Encara no hi havia fax i el correu electrònic era un somni inimaginable, però els corresponsals érem una mena de força de xoc d’El Punt que patíem damunt el terreny la indignació (a vegades justificada) d’alguns veïns i protagonistes de les notícies més agres i la incomprensió (a vegades també comprensible) de la redacció. Rebíem cops i els tornàvem i fèiem les coses com podíem, amb moltes ganes i poca, poquíssima, experiència. Amb l’alè d’uns i altres al clatell fèiem, en definitiva, el que podíem i, a l’endemà, ens cabrejàvem obrint el diari i veient que la nostra gran història havia quedat reduïda a un breu o, simplement, no sortia o s’havia perdut ves a saber a quina taula.
Amb els anys tot va canviar, com era natural i necessari que ho fes. El Punt va deixar de ser un diari d’estar per casa, extraordinàriament proper però amb el calaix buit. Van desaparèixer els corresponsals, es va perdre la frescor inicial però es va professionalitzar i, amb els alts i baixos que sempre pateix tota iniciativa humana, va anar guanyant qualitat fins arribar ara als trenta anys, l’etapa que, amb permís de Wilde, vindria a ser la maduresa de la joventut.
Enrere molt enrere deixem aquella època d’El Punt gloriós, recordant-la això si, amb tot el que tenia de bo, de dolent i, fins i tot, de divertit. Aquí teniu un recull d’anècdotes publicades en el seu moment en el rotatiu i recollides a L’Absurd Diari:
Foto 1: Un moment de la visita d’ahir del president Montilla a la seu de Girona d’El Punt. / Manel Lladó
Foto 2: La primera redacció d’El Punt. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Jordi Negre; Isabel Juanola; Enric Serra; Xavier Martí; Josep Collelldemont; Jordi Mercader; Jaume Sampé; Pepa Bouis; Carles Sànchez-Costa; Jaume Planes; Josep Montenegro; Enric Marquès; Jaume Bach; Joan Comalat i Carme Gil. / Josep M. Oliveres
