Rubianes
1 març 2009 per Toni Dalmau
L’eufemística “llarga malaltia” va entrar fa temps en escena embolcallada de fum de tabac i avui ha obligat a baixar el teló. El càncer de pulmó s’ha emportat Pepe Rubianes el dia de les eleccions a Galícia, aquella terra que el va veure néixer i que històricament ha estat tan castigada pel caciquisme. Quan a Rubianes se li escalfava la boca i enviava Espanya a prendre pel sac, ho feia pensant precisament en aquella Espanya rònega i eterna, aquell vell latifundi de cacics que té poc a veure amb l’Espanya plural que, d’existir, existeix, però que a vegades costa d’albirar entre tanta bandera i tanta pàtria.
Té encara un pes considerable la grande y libre i per això entra dins la lògica que, en el seu moment, molts no sabessin o volguessin entendre l’estripada provocadora de Rubianes a TV3. (vídeo)
Ara, en algun escenari de ves saber quina galàxia, els esclats de riure acompanyen un nou monòleg d’aquest còmic extrem, polèmic i de verb enverinat, d’aquest artista que sempre ha odiat l’humor blanc. I també allà, algú es sentirà ofès. Perquè aquesta era l’essència del seu espectacle. La d’enfotre’s de tot, saltant-se i destrossant la barrera d’allò políticament correcte per intentar comunicar amb humor corrosiu la seva veritat.
Encara que fos posant un misto a la pólvora.
- Tema relacionat publicat a Diari de l’Absurd el 22-9-2006: Losantos i els assassins de Ponent
- Els vídeos de Pepe Rubianes a TV3
Foto: Pepe Rubianes actuant al XI Festival de Teatre Còmic Ple de Riure d’El Masnou. / Xavi Cardona
