El vàter de Ryanair i les fel·lacions d’alts vols
2 març 2009 per Toni Dalmau
Gràcies a Ryanair i a la resta d’aerolínies de baix cost, el fet de volar s’ha popularitzat fins a extrems inimaginables. Bitllets a un preu de pa riure, a vegades més econòmics que anar al cinema, però això sí, amb la condició d’utilitzar aeroports secundaris i de renunciar a la majoria dels serveis habituals: qui vol, posem per cas, facturar l’equipatge, embarcar primer per no fer cua i poder triar seient o consumir una beguda ha de passar per caixa. Ara, però, Ryanair està estudiant eliminar la darrera gentilesa que oferia als seus clients: la de fer servir gratuïtament els vàters dels avions. Si la cosa tira endavant, qui voli amb la companyia irlandesa haurà d’embarcar ben pixat i ben cagat o portar a la butxaca 1,12 euros, que és la quantitat que, segons ha dit a la BBC Michael O’Leary, director executiu de Ryanair, es podria cobrar a bord per cada evacuació líquida o sòlida de la seva sacrificada clientela.
Encara no recuperats de la sorpresa, el cap de comunicació de la companyia Stephen MacNamara ja ha advertit que tal vegada O’Leary feia broma i que, en tot cas, la mesura no serà d’aplicació immediata.
De fet, el director executiu de Ryanair és un mena d’home-espectacle que utilitza les seves compareixences davant els periodistes per muntar el número i aconseguir que es parli de l’aerolínia encara que sigui malament. Memorable va ser, per exemple, la roda de premsa que va protagonitzar l’any passat a Alemanya per presentar els futurs vols transatlàntics de la companyia. En un moment de l’acte, O’Leary va anunciar que entre els serveis que s’oferirien a bord hi hauria “beds and blowjobs”, és a dir “llits i sexe oral”. La gràcia va donar la volta al món, sobretot per la reacció de la traductora dient que a l’idioma alemany no hi ha l’equivament a “blowjobs” (veure el vídeo), però mai més s’ha tornat a sentir a parlar d’aquestes fel·lacions d’alts vols.
Suposant que la cosa dels vàters tiri endavant, que ja és molt suposar, tal vegada veurem a l’aeroport de Girona o al de Reus viatgers que pujaran a l’avió amb el bocata en una ma -tal i com fan ara- i l’orinal a l’altra. I també és possible que, posats a fer créixer la partida d’ingressos extraordinaris, les hostesses venguin a bord paquets complerts de beguda + val per anar al lavabo, cobrint d’aquesta manera el cicle complert de les necessitats biològiques dels viatgers. Clar que posats a oferir idees més extremes -d’aquelles que agraden a l’inigualable Michael O’Leary- Ryanair també podria, posem per cas, regalar una tarja multivol als clients que s’oferissin per formar part, una vegada arribats a destí, d’una brigada per deixar nets i lluents els vàters de l’avió. Així, l’aerolínia podria estalviar-se una part dels serveis de terra i els viatgers low cost sentirien com a més seva la companyia, integrant-se als somnis voladors del gran O’Leary.
Foto: Una imatge “divertida” del director executiu de Ryanair durant una roda de premsa celebrada a Madrid l’any passat. /EFE / Sergio Barrenechea
