Un punt absurd

Dues coses em van cridar l’atenció a  l’entrevista de tres planes a Mariano Rajoy publicada diumenge a La Vanguardia:  la resposta sobre la COPE i la magnífica fotografia del líder de l’oposició en el seu despatx del carrer Génova.

La emisora Cope, propiedad del episcopado, mantiene una tensa campaña contra usted desde hace meses. Una campaña que no ha aflojado tras la victoria del PP en Galicia.

Sobre ese asunto prefiero no decir nada, pero no me importa que se diga que no prefiero decir nada.

Ni resposta a la gallega ni punyetes: pur estil germans Marx.

Pel que fa a la fotografia, feta per l’antic col·lega d’El Punt Dani Duch, hi ha un aspecte que em sorprèn: que amb l’amenaça etarra sempre present i per més que els vidres puguin ser  blindats i tintats, els serveis de seguretat del PP no posin obstacles a  la publicació d’imatges que permeten ubicar perfectament la situació del despatx de Rajoy a la planta setena de la seu central del partit.

Deixant al marge aquesta qüestió, l’observació dels detalls de la fotografia permet descobrir a la dreta de la imatge un retrat del líder del PP abraçat amb un altre individu.

Qui pot ser?

Doncs ni més ni menys que el guinyol del propi Rajoy durant un divertit cara a cara a La Cuatro (veieu el vídeo de baix)

D’altra banda, damunt la taula atapeïda de documents apareix un cendrer amb les restes d’un havà, el tabac que acostuma a consumir Rajoy. La pregunta, però, és immediata: es pot fumar dins la seu central del Partit Popular?

En Josep-Lluís Carod-Rovira (versió Minoria Absoluta) va trucar dilluns directament al carrer Génova, fent-se passar per un lector de La Vanguardia, i la resposta va ser clara:

“Como en todas las oficinas,  no se puede fumar”

• Escolteu la gravació
  

En una de les seves darreres columnes a La Voz de Galicia, Fernando Ónega escrivia el següent en relació als darrers resultats electorals:

Mientras Zapatero se dispone a jugar una endiablada partida de mus en el País Vasco, Mariano Rajoy es el hombre feliz que, como suelen decir los cronistas, se fuma un puro mirando el paisaje y gozando la gloria.

Les cendres captades per Dani Duch deuen ser les d’aquest havà gloriós fumat d’estranquis dins el seu despatx, un moment de satisfacció electoral, un oasi de tranquil·litat amb la mirada perduda del gallec cap aquest paisatge madrileny on les trames conspiratòries, sota les sigles del PP o seguint el ritme de les ones eclesials, preparen, ben segur, el següent moviment.

[youtube]Z66xnynpCR8[/youtube]