Un punt absurd

Fa uns dies, a la tertúlia d’El món a RAC1, el defenestrat dirigent del PP català i encara parlamentari Francesc Vendrell explicava que, de petit, al maig li deien “el mes dels capullos” per allò de les flors. Els tertulians d’en Jordi Basté parlaven del maig com una possible data per arribar a un acord sobre el finançament i Vendrell, gat vell en això de la política, es mirava el full del calendari amb un cert escepticisme i amb molta ironia.

Ahir, a Barcelona, el nou vicepresident tercer i titular de Política Territorial, Manuel Chaves va prometre a Montilla que el pacte de finançament i el traspàs de rodalies es tancaran el maig. Zapatero té presa per resoldre el contenciós amb Catalunya, condició indispensable per poder teixir aliances amb els catalans a Madrid, uns acords puntuals que li haurien de permetre respirar amb tranquil·litat a les votacions en el Congrés i preparar sense sobresalts la presidència espanyola de la Unió Europea, que comença el gener de l’any vinent.

Però José Montilla, que ja té l’honorable cul ben escaldat pels repetits incompliments de Zapatero amb Catalunya, ha agafat amb pinces les promeses de Chaves i s’ha limitat a recordar que només hi haurà pacte de finançament quan hi hagi una bona oferta.

Demà, a Madrid, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado i el conseller Castells posaran damunt la taula els nous números i del resultat de les sumes i les restes dependrà que el govern tripartit i també el central puguin viure el futur polític més immediat amb una certa placidesa. Vist el nivell de buidor de la caixa catalana i el complicat l’equilibri de forces a Madrid, amb les eleccions i la presidència europea a la cantonada, ni a uns ni als altres els interessa que el maig passi definitivament a la història com el mes que recordava Vendrell: el dels capullos i no pas el de les poncelles.

Foto: Montilla i Chaves saludant-se ahir en el palau de la Generalitat. / Toni Garriga / EFE

Dibuix: Vinyeta d’en JAP en El Punt.