Un punt absurd

El F.C.Barcelona ja té una copa més, la del Rei, (Athletic 1- Barça 4) i TVE un director d’esports menys. A Julián Reyes l’han destituït perquè la cadena pública no va emetre en directe, dimecres al vespre des de Mestalla, l’himne espanyol amb la corresponent xiulada ensordidora dels seguidors bascos i catalans davant Joan Carles i Sofia.

Reyes, fent honor al seu cognom, passarà a la història per haver sigut més monàrquic que el rei en una transmissió pèssima durant la qual el moment polític de l’esdeveniment esportiu es va intentar amagar amb una oportuna connexió amb Bilbao.

La censura, pròpia del franquisme, era tant evident que la direcció de TVE ha hagut de demanar disculpes i procedir a la destitució fulminant del responsable d’esports de la cadena, que apareix aquí – mut i a la gàbia- com l’únic dolent de la pel·lícula. Ell, en lloc de dirigir l’emissió, era a Mestalla saludant al reis, mentre en el control de Torrespaña hi havia dues persones de la seva confiança decidint, amb consignes o sense, les imatges que havien de rebre els televidents.

S’havia de tallar algun cap i l’han tallat, però a l’immens plató de l’estadi de Mestalla es van produir més trampes: la megafonia va ser posada amb l’himne espanyol a un volum de decibels prou alt per estripar els timpans i per tapar la xiulada i la zona de tribuna i lateral reservada als compromisos institucionals i comercials de la Federació Espanyola de Futbol, apareixia ocupada en bona part per seguidors de l’Athletic. El president federatiu, Ángel María Villar, nascut a Bilbao el 1950 i exjugador del primer equip de l’Athletic entre 1971 i 1981, sembla ser que a l’hora de distribuir els milers d’entrades no va donar abast amb els seus “compromisos” roig i blancs…

I ningú parla ni de més cessaments ni de dimissions perquè una cosa és la televisió, un mitjà lligat sempre als escenaris de cartró pedra i l’altra la Reial Federació Espanyola de Futbol, on els vots i els favors es cuinen de portes endins. Avui per a tu i demà per a mi.

En tot cas, amb aquest episodi de censura, TVE ha perdut una mica més del poc prestigi que li queda. Les disculpes públiques acompanyades a la mitja part del partit amb l’emissió trucada i en diferit de l’himne (amb el so d’ambient abaixat i la càmera enfocant un presumpte seguidor de l’Athletic amb la ma al cor que, pensant malament, podria ser un figurant a sou) no ajuda gens a una televisió pública que, amb la retallada de les prejubilacions i amb la manca d’independència, porta temps navegant sense brúixola, com un Titanic a punt d’esfondrar-se.