Un punt absurd

Dissabte al vespre, mentre el Madrid, captiu i desarmat, acabava d’entregar la lliga al Barça i Soraya quedava arraconada en el penúltim lloc d’Eurovisió, vaig participar amb una amiga a la II Gimcana Nit dels Museus, organitzada per l’ajuntament de Girona i per la Fundació La Caixa. El punt de sortida era el teatre municipal i el repte consistia en assolir un munt d’objectius quan abans millor i seguint diverses pistes per una desena d’espais museístics i d’art de la ciutat.

En alguns casos, els interrogants eren relativament senzills de resoldre (“Quina peça de totes les que estan exposades no pertany a aquest museu?”, per exemple), però altres podien acabar essent un obstacle insalvable.

Nosaltres vàrem quedar bloquejats en el carrer de Santa Clara 9, davant l’edifici que l’any 1922 va reformar l’arquitecte i poeta Rafael Masó per acollir la seu central de La Caixa a la ciutat. Com a bon noucentista i enganxat com estava als poemes clàssics, a Masó no se li va acudir res més que fer esgrafiar en els frisos decoratius sota la cornisa de les dues façanes, la del carrer Santa Clara i la del carrer Nou, uns versos en llatí de la Sàtira I d’Horaci.

Però han passat tants anys des de que van ser esgrafiats i queden tan amunt que fins i tot són difícils de llegir de dia. Així les coses, el repte de la gimcana nocturna consistia en intentar completar i traduir un dels versos amb l´únic ajut d’uns prismàtics i d’uns focus que il·luminaven l’edifici.

No cal dir que a mitjanit vàrem ser dels últims en creuar el punt d’arribada a La Copa, amb la vista cansada i sense haver resolt el problema horacià. Allà ens van dir que els guanyadors, un equip format per diverses persones, havien superat tots els reptes en menys d’una hora.

Semblava impossible, però avui en fullejar el darrer número de la Revista de Girona, he trobat una possible resposta. En un article titulat “La formiga previsora de la façana de la Caixa”, la catedràtica de llatí Dolors Condom recull amb pèls i senyals i tradueix els versos triats per l’arquitecte Masó.

Qui ho havia de dir que la publicació dirigida per Narcís-Jordi Aragó, descendent, per cert, de Rafael Masó, pot haver ajudat a guanyar una gimcana!

L’any vinent, abans de tornar-hi a participar, serà qüestió de donar un cop d’ull a la Revista de Girona.

• El versos d’Horaci esgrafiats a l’edifici de La Caixa:

ILLE GRAVEM DVRO TERRAM QVI VERTIT ARATRO, / PERFIDVS HIC CAVPO, MILES NAVTAEQVE PER OMNE / AVDACES MARE QVI CVRRVNT HAC MENTE LABOREM / SESE FERRE, SENES VT IN OTIA TVTA RECEDANT, / AIVNT CVM SIBI SINT CONGESTA CIBARIA, SICVT / PARVOLA NAM EXEMPLO EST- MAGNA FORMICA LABORIS / ORE TRAHIT QVODCVMQVE POTEST ATQVE ADDIT ACERVO / QVEM STRVIT, HAVD IGNARA NON INCAVTA FVTURI

• La traducció de Dolors Condom:

“El qui amb dura arada remou la terra feixuga, l’hostaler deslleial, els soldats i els mariners que, agosarats, travessen tot el mar, diuen que ells suporten la lassitud de llur treball, per tal que en llur vellesa es puguin retirar a un repòs segur, després d’haver aplegat el necessari per viure, talment com la petita formiga -ella els serveix d’exemple- arrossega en la seva boca tot el que pot i ho afegeix al munt que va construint, coneixedora i previsora del futur”

Foto 1: L’edifici de la Caixa, fotografiat des del Pont de Pedra. / Revista de Girona

Foto 2: L’arquitecte Masó. / AHCOAC. Fons Rafael Masó