Un punt absurd

Com es pot veure en la pintada que algú ha fet en aquesta tanca publicitària a Santa Cristina d’Aro, la campanya dels bisbes a favor de posar la X a la casella de l’Església Catòlica de la declaració de renda, no ha agradat a tothom. I és lògic que sigui així perquè si, com deia el famós eslògan “Hisenda som tots”, els diners que es recapten són de tothom i per a tant quan algú decideix marcar la casella de l’Església no posa en mans de la jerarquia eclesiàstica el “seu” 0,7 per cent de la quota de l’IRPF, sinó el de tots. Dit d’altra manera, vostè i jo, que ens considerem agnòstics o ateus estem finançant indirectament a un megaclub religiós cada vegada que un dels seus socis o simpatitzants posa la X a la corresponent casella, un creient que és disciplinat amb la declaració de renda però que, tal vegada, no és tan generós a missa quan li donen l’opció de gratar-se la butxaca per ajudar a sostenir l’edifici la Santa Mare Església.

I el més fotut no és això, sinó que, a més, després l’Estat -que es defineix com a laic- acaba d’arrodonir les xifres amb les aportacions multimilionàries previstes en el Concordat i amb les exempcions de pagar impostos sobre la renda, el patrimoni o els bens immobles.

No es tracta de negar el paper social i solidari d’alguns institucions de l’Església Catòlica, però les que ajuden als més febles com Caritas, Mans Unides i altres ONG no reben els diners de la casella de l’Església sinó posant la X a la de finalitats socials. De fet, els bisbes són partidaris de que es marquin les dues caselles, una opció amb la qual un 0,7 per cent de la quota del contribuent es destina a l’Església i un altre 0,7 per cent a projectes concrets de determinades ONG, part d’elles confessionals.

Com el bon pescador, la jerarquia eclesiàstica practica l’art de tirar la canya a les dues aigües i ho fa amb l’habilitat propagandística de fer creure que la casella destinada a l’Església serveix per finançar totes les seves activitats, incloses les solidaries, quan en realitat bona part de l’aportació es destina al manteniment de la seva estructura, des de les diòcesis fins a la Conferència Episcopal, passant per les escoles que separen als alumnes per raó de sexe i per les campanyes que neguen l’opció de les dones a decidir sobre el seu propi cos, l’us terapèutic de l’enginyeria genètica o, fins i tot, l’innegable benefici d’usar preservatius.

No és tan estrany, doncs, que algú, com l’autor de la pintada a Santa Cristina d’Aro, en lloc de posar la X a la casella de l’Església opti per comprar-se condons.

Foto: T. Dalmau