Un punt absurd

Avui al vespre, amb tota la culerada pendent del Barça-Inter, hi haurà un barcelonista famós que, sense remei, no podrà veure el partit: Joan Manuel Serrat. A aquella hora, el cantautor presentarà a l’Auditori de Girona, ple a vessar, el seu darrer disc  Hijo de la luz y de la sombra, dedicat al poeta Miguel Hernández. L’estrena a Catalunya d’aquest treball s’havia de fer el passat 9 d’abril, però es va haver d’ajornar fins avui degut a l’operació quirúrgica a la qual va ser sotmès el cantant.

Així doncs, Serrat -que el 1998 va cantar l’himne del Barça al Camp Nou durant la cerimònia de commemoració del centenari del club-  es perdrà dalt l’escenari els esperats i desitjats gols de Messi i companyia. El cantautor ja ha dit que confia en la remuntada i esperem que, si la sort i el bon joc acompanyen, ho pugui celebrar al final del concert entonant pel públic o, si ho prefereix, a la intimitat del camerino, algunes notes d’aquella cançó que un bon dia va dedicar a Kubala:

La para amb el cap,
l’abaixa amb el pit,
l’adorm amb l’esquerra,

travessa el mig camp
amb l’esfèrica
enganxada a la bota,

se’n va del volant
i entra en l’àrea gran
rifant la pilota,

l’amaga amb el cos,
empenta amb el cul
i se’n surt d’esperó.

Es pixa al central
amb un teva meva
amb dedicatòria

i la toca just
per posar-la en el
camí de la gloria.

[youtube]rnz_JiPFKBA[/youtube]

Vídeo: Serrat interpretant “Kubala” el 10 de desembre de 1989 en el Teatre Fortuny de Reus