Dràcula i el santcrist
25 juny 2010 per Toni Dalmau
La Conferència Episcopal Espanyola ha difós un document en el qual demana que el santcrist es mantingui a les escoles públiques per transmetre a les generacions futures la identitat i els valors de les societats de tradició cristiana. D’aquest manera, el màxim òrgan dels bisbes s’ha pronunciat davant la resolució sobre els símbols religiosos en espais públics que el Tribunal Europeu de Drets Humans té previst emetre el proper dia 30.
Preventivament, la Conferència Episcopal es llepa la carn abans que s’obri la ferida i en el seu document adverteix que si les nostres societats rebutgen l’herència cultural i espiritual de les seves arrels, es tancaran el camí del futur. “Posar-se en contra dels símbols dels valors que modelen la història i la cultura d’un poble -diu el document- és deixar aquest poble indefens davant altres fonts culturals no sempre benèfiques”. “Això -afegeix la Conferència Episcopal- cega les fonts bàsiques de l’ètica i del dret que s’han mostrat fecundes en el reconeixement, la promoció i la tutela de la dignitat de la persona”.
Els bisbes pretenen fer oblidar als ciutadans d’un estat que, recordem-ho, és no confessional, les lliçons de la història, tant les passades (quants assassinats s’han comès amb l’excusa del santcrist!) com les presents (la pederàstia vestida amb sotana). Encara ahir, la policia va registrar la seu de l’episcopat belga i va incautar l’ordinador del cardenal Danneels a la recerca de proves sobre abusos sexuals a menors…).
No és un moment gaire oportú perquè l’Església doni lliçons d’ètica.
Si es treuen els símbols religiosos dels col·legis , diu la Conferència Episcopal, el poble quedarà indefens.
Indefens davant de què o de qui? Davant Dràcula?
Lamentablement, massa aules i locals eclesials d’aquestes societats de tradició cristiana han estat cau de vampirs de carn i ossos amb el santcrist lluent esplendorós en el pit i els desitjos inconfessables a l’entrecuix. Uns episodis foscos que estan sortint a la llum, que malmeten el bon treball social realitzat per una part dels religiosos i que han estat tapats durant temps per aquesta Església que, a més de voler donar lliçons, ara té por del que pugui dir un tribunal internacional sobre els seus símbols.
