Un punt absurd

Aquests dies s’ha commemorat el 30 aniversari del 23-F. Per sort ja fa temps que no hi ha soroll de sables, però cada 23 de febrer Antonio Tejero, Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada -per esmentar els principals colpistes- ens fan una visita. Són els fantasmes d’ahir que tornen per recordar-nos com era de feble allò que s’en va dir la transició espanyola.

Aquesta vegada però, saturat de velles imatges colpistes d’aquell 1981 i de noves escenes de lluita democràtica amb la revolta àrab sacsejant l’actualitat, m’he trobat en Tejero en el supermercat. L’he descobert a la secció de conserves, disfressat de llauna de tonyina. L’he fotografiat i he tocat el dos cap als congelats. Mentre fugia m’ha semblat sentir unes ordres que sortien de la llauna -“¡Quieto todo el mundo!¡Al suelo!”- i algun tret que impactava al sostre. També m’ha semblat intuir que les sardines, les olives, els espàrrecs i altres col·legues en conserva deixaven anar un crit d’esglai i intentaven trobar una sortida negociada per evitar un desastre.

Tot plegat era una escena de pànic, veritable terror en el supermercat. Però no em feu cas. Al meu voltant, el clients seguien comprant amb absoluta normalitat i fins i tot hi havia un senyor amb bigoti que gosava omplir  el seu carro amb aquestes llaunes inquietants. Tenia un no sé què marcial però, repeteixo, no em feu cas.

L’autèntic Tejero ha passat aquests dies relaxat gaudint de la pau i del sol a la piscina d’un hotel de l’illa de La Palma. Com un jubilat més, diu la premsa. I, segurament, amb la punta de satisfacció que li dóna ser conscient que ens continuarà visitant, d’aquí a l’eternitat, cada aniversari del 23-F. Per fer-nos recordar d’on venim i per fer-nos veure fantasmes fins i tot dins el supermercat.

Foto 1: Conserves de la marca Tejero en un supermercat de Girona. / Toni Dalmau

Foto 2 : Antonio Tejero amb la seva dona a la piscina de l’hotel Sol Meliá de Puerto Naos. / Europa Press