Un punt absurd

Etimològicament, la paraula entusiasme ve del grec enthousiasmós que  significa possessió divina. Els antics grecs quan veien a un poeta trempant amb el seu art consideraven que eren els deus qui s’expressaven des del seu interior i el posseït mereixia doncs el màxim respecte dels pobres terrenals.

M’agrada el mot entusiasme i tot plegat m’ha vingut a la memòria desprès d’escoltar el que ha dit Artur Mas: el començament de la recuperació econòmica serà el 2013 “si no peta tot”. I si tot s’en va can Pistraus, ha afegit, “estarem dins el cacau general”.

D’acord que el president no vol enganyar a ningú ni ser, com ell mateix ha dit, “campió de la frivolitat”, però aquest condicional “si no peta tot” no ajuda precisament a animar , ja no dic a entusiasmar, als catalans i s’afegeix als mals auguris expressats, sense massa prudència, per la flamant directora gerent del FMI, Christine Lagarde que diumenge va provocar una onada de pànic entre els inversors advertint del risc “imminent” d’una nova recessió mundial.

Els economistes diuen que els mercats es mouen sovint per factors psicològics que no tenen necessàriament una explicació lògica. Només falta doncs afegir música de terror a una pel·lícula que ja té un guió poc tranquil·litzador.

Tenint en compte la situació catastròfica de l’economia grega no sé si seria gaire recomanable deixar-nos posseir pels deus de l’Olimp, però en tot cas, si és veritat que la psicologia té a veure amb la magnitud del desastre econòmic, intentem fer front als problemes amb una mica d’ànim i ja vindran els temps per deixar-nos posseir orgàsmicament per l’enthousiasmós inflant, els deus no vulguin,  futures bombolles econòmiques.