Un punt absurd

[youtube]qGIadhjg5Xs[/youtube]

Diuen que els més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. Per sort no sempre és així però ho acostuma a ser quan el tema central és Espanya. Això són paraules majors i uns i altres solen estar d’acord davant una qüestió suprema que passa per damunt de moltes altres: la pàtria espanyola.

En aquest context, la “broma” que un dels pares de la Constitució, el socialista Gregorio Peces-Barba, ha fet sobre Catalunya és de mal gust, per dir-ho suaument,  però no ens ha d’estranyar gaire.

L’expresident de la cambra baixa va aprofitat ahir la seva intervenció davant un congrés estatal d’advocats que es celebra a Cadis per parlar de les guerres del segle XVII:

El comte duc d’Olivares es va trobar alhora l’aixecament de catalans i portuguesos. Aleshores es va prendre la decisió de deixar als portuguesos i quedar-nos amb els catalans. Jo sempre dic en broma què hagués passat si ens haguéssim quedat amb els portuguesos i no pas amb Catalunya?. Potser ens hauria anat millor.

I dir això, va acabar de ficar-se en el jardí intentant tranquil·litzar a l’auditori  en relació a l’augment de l’independentisme i al risc de fragmentació d’Espanya:

Estem en millors condicions que en altres èpoques. No sé quants cops es va haver de bombardejar Barcelona. Aquest cop es resoldrà sense necessitat de bombardejar-la.

Podem doncs estar tranquils: aquesta vegada no ens bombardejaran.

L’humor de Peces-Barba no haurà fet gaire gràcia a les catalanes i als catalans que van patir els bombardejos feixistes de la guerra civil, ni tampoc a tots aquells que tinguin uns mínims coneixements històrics o que entenguin, en termes de dèficit fiscal, els costos econòmics i socials que ens comporta seguir formant part d’Espanya.

Davant l’enrenou provocat, ahir Peces-Barba va demanar disculpes subratllant que parlava en clau d’humor i insistint en que els catalans “no haurien de ser tan susceptibles”. Avui ho ha tornat a ferperò afegint-hi que “Espanya és una nació” i que “Catalunya és una part entranyable del nostre territori“.

De les seves paraules, tant les d’ahir com les d’avui, en surt un evident to colonialista perdonavides. La veu de Gregorio Peces-Barba és com la del NO-DO. Només li ha faltat referir-se a “la laboriosa Cataluña” que era el que deien en Franco i els seus ministres quan venien de visita d’inspecció “a esta parte tan entrañable de nuestro territorio”.

Ha de ser molt dur ser del PSC i tenir o patir aquests germans de viatge.