Un punt absurd

[youtube]gKTyidgWjys[/youtube]

Shakespeare, a la seva obra Juli Cèsar, va fer famosa la frase “Cuida’t dels idus de març!“, un advertiment que segons el grec Plutarc va rebre l’emperador romà per part d’un vident poc abans de ser assassinat. Els idus eren dies de bons auguris i per a tant Juli Cèsar, tan proper als deus, investit amb el títol d’imperator perpetuu i de pontifex maximus, no podia creure de cap manera que algú escollís aquell idus de març de l’any 44 a.C. (15 del mes martius) per trair-lo. Aquell dia, l’emperador es va apropar al vident i tot enfotent-se dels mals auguris li va dir: “Els idus de març ja han arribat“. I el vident li va respondre: “Sí, però encara no han acabat“. Poc desprès, Juli Cèsar moria apunyalat, víctima d’una conspiració protagonitzada per un grup de senadors.

“Los idus de marzo” és precisament el significatiu títol de la darrera pel·lícula dirigida i protagonitzada per George Clooney. Un títol que resumeix el que l’actor, director i, en aquest cas també coguionista i coproductor, pretén explicar en aquest retorn al cinema polític. La història, basada en l’obra teatral “Farragut North” de Beau Willimon, explica el rerefons de traïcions i enganys del món de la política, els punyals que, com a l’època de Juli Cèsar, fan el treball brut, en aquest cas durant les eleccions primàries del Partit Demòcrata. Un partit i un candidat  – el governador Mike Morris (George Clooney)- que aspira a portar la regeneració a la presidència dels Estats Units, però que en aquest camí cap a la Casa Blanca no dubte en embrutir-se les mans i a fer veure que les té netes. Ho fa des d’un segon terme perquè el gran protagonista del film és un jove i ingenu cap de comunicació de la campanya, un “guardià del discurs” protagonitzat meritòriament per Ryan Gosling.

No estem davant un thiller polític, sinó més aviat davant una faula moral pessimista sobre l’ascens al poder. Hi ha cinisme, cops de colze, deslleialtat, ambició, sexe i tot allò que sigui necessari per guanyar les primàries a Ohio. Tot s’hi val perquè, com diu el tòpic de la política electoral nord-americana, “qui guanya a Ohio, guanya les primàries”.

Fervent demòcrata i ben conegut pel seu suport públic a Barack Obama, Clooney no ha dubtat a l’hora de portar a la pantalla -amb una estrena que coincideix amb les eleccions primàries republicanes- la contradicció que hi pot haver entre el missatge progressista del Partit Demòcrata i allò que es cou sota terra, a les clavegueres de l’exercici brut de la política.