Porno o cinema eròtic femení?
21 maig 2012 per Toni Dalmau
Desprès de llegir en El Punt Avui aquesta crònica del company Jordi Camps i sense haver tingut encara ocasió de veure “Cabaret desire“, fa ganes, efectivament, de passar-se al “porno femení”.
Suggeridora estètica voyeur, plaer mutu, absència de prototípics “mascles folladors” i d'”infermeres sotmeses”, diàlegs que no fan enrojolar, regust d’Emmanuelle…(marededéu senyor quines èpoques!).
Potser estem parlant més d’erotisme que no pas de porno?
Per cert, la crònica rememora la inauguració de la primera sala X de Girona (la sala B del Modern). Jo vaig assistir a aquest acte i puc confirmar que cambreres vestides de curt-curt servien copes de cava a un públic format per autoritats, periodistes i cinèfils coneixedors de la ruta d’anada i tornada a Perpinyà. Els flamants exhibidors de les cintes d’entrecuix ens van delectar amb un film que esdevindria un mite de la indústria porno i segurament el que ha donat més beneficis: Garganta profunda. La seva protagonista era la desapareguda Linda Lovelace que, amb un clítoris de ficció instal·lat a la gola, passaria a la història del porno com la més autèntica i genuïna empassasabres.
En definitiva, un film amb pacient calenta, metge sobreescalfat i infermera pel que calgui. Res a veure, pel que sembla, amb el “porno femení” i “feminista”…
Foto: La directora de Cabaret desire, la sueca Erika Lust. / J.C.L.
