Un punt absurd

“Cap dels pobles o regions que formen part de l’Estat espanyol es podria entendre, tal i com és avui, si no hagués format part de la llarga història d’unitat cultural i política d’aquesta antiga nació que és Espanya. Propostes polítiques encaminades a la desintegració unilateral d’aquesta unitat ens causen una gran inquietud“, diu la declaració unionista aprovada per la Conferència Episcopal en una votació secreta amb 17 vots a favor i 4 abstencions, aquestes darreres, probablement, dels bisbes catalans.

I tenen raó: sense haver format part d’aquesta “llarga història d’unitat“, els catalans seríem diferents: no estaríem tan emprenyats, fastiguejats i amb la caixa buida com ho estem ara!.

Si algú pensava que el nacionalcatolicisme era cosa del passat, anava errat. Existeix ara i aquí encara que la sacrosanta Constitució Espanyola consagra, i mai millor dit, en el seu article 16, el laïcisme de l’Estat establint que “cap confessió tindrà caràcter estatal“. Han passat 37 anys des de la mort de Franco, però la jerarquia eclesiàstica encara sembla voler acompanyar sota pal·li a determinades autoritats civils marcant el pas amb l’himno nacional.

Històricament, els bisbes, amb honroses excepcions, sempre han sigut patètics, però a l’Espanya del PP cada vegada ho són més…

Foto: Franco sota pal·li.