José Bono, “el no nacionalista”
17 juliol 2010 per Toni Dalmau
Una setmana després de la gran manifestació de Barcelona i quan a Zapatero li convé restablir la tranquil·litat en les relacions entre els socialistes espanyols i els catalans, el president del Congrés, José Bono s’ha despenjat avui criticant als seus companys del PSC acusant-los de voler “imitar als nacionalistes”.
Just abans de l’inici de la reunió del Comitè Federal del PSOE, en la qual s’ha tractat la situació creada per la sentència contra l’Estatut, Bono ha subratllat que “com a socialista” està d’acord “amb les plantejaments solidaris i de igualtat de drets de tots els éssers humans”, però no pas amb “els plantejaments identitaris” de les comunitats autònomes. Ha afegit que sent “respecte i estimació” pels seus “amics nacionalistes”, però ha assegurat que no pertany “al grup de socialistes que volen imitar als nacionalistes”, als quals, segons ell, cal guanyar “en vots” i “no en nacionalisme”.
Naturalment quan José Bono s’embolcalla en la bandera espanyola o quan diu que la nació espanyola “és la comunitat de sentiments d’un país”, això no és nacionalisme. Faltaria més.
