Un punt absurd

Un amic m’envia un correu electrònic. L’obro i, de sobte, l’habitació s’omple de fum. Superada la sorpresa, reprimeixo l’instint de trucar al 112, ventilo l’estança, supero l’atac de tos i a corre-cuita llegeixo el correu. M’explica que està passant uns dies a Moscou. Que l’ambient, pels incendis i la calor, és irrespirable.

Tanco el Gmail.

Deixo passar uns minuts.

Per precaució, em poso la mascareta (són temps difícils i la prudència aconsella tenir una mascareta a casa). Torno a obrir el Gmail, faig el mateix amb el missatge socarrimat i premo l’enllaç de “Respon”. Escrit quatre ratlles donant ànims al meu amic i desitjant-li una ràpida i feliç tornada. Omplo els pulmons i deixo anar damunt l’e-mail (com a fitxer adjunt) unes quantes alenades d’oxigen. Envio el correu.

Entro a la plana del Meteocat i em dono de baixa del servei d’alertes via SMS. No sigui que alguna inundació, incendi gegantí, fangueig inaturable,  tsunami bestial, temperatura extrema o tramuntanada indòmita entri pel mòbil i m’arruïni la vida. El canvi climàtic (o el que sigui) no perdona.

Foto: Un grup de turistes passejant fa uns dies per la plaça Roja de Moscou. / EFE