Un punt absurd

Vist i no vist. Zlatan Ibrahimovic ja forma part del passat del Barça. El davanter suec, amb un ego que no encaixava en la manera de ser, de fer i de jugar del conjunt blaugrana, s’ha convertit en rossonero. Ha tocat el dos cap a Milà i ho ha fet amb poca elegància insultant a la seva manera a Guardiola titllant-lo dues vegades de “filòsof”:

“Pep no és un entrenador, és un filòsof. És una pena que no hagi triomfat per la seva culpa”

“No sé quin era el problema, però no vull perdre més el temps. Guardiola és el filòsof que ha trencat el meu somni d’estar en el Barça”

En una societat tecnològica com l’actual són temps difícils per la gent de lletres. Per això truco a la Núria, la meva filòsofa de capçalera, i li pregunto si ja ha fet gestions per entrenar algun club de futbol. Em diu que no, que la seva especialitat no és la d’un filòsof estratega. Una llàstima perquè m’hauria agradat veure-la donant ordres i consells savis a Messi, Villa, Alves, Puyol…

En tot cas, segur que després de l’”insult” d’Ibra i del rendiment que sap donar Guardiola al seu equip, els caça talents futbolístics faran cua a les portes de les facultats de Filosofia, una disciplina el nom de la qual prové del grec philósophos, “el qui estima l’art, la saviesa, la ciència…”.

Vull creure que fugint de tot això, Ibrahimovic serà feliç cobrant un milió menys (en el Barça rebia nou milions nets per temporada) i treballant per un club presidit per Berlusconi, personatge que també té l’ego com un armari i que ningú titllaria de philósophos, per més que s’entossudeixi en fer veure que estima l’art quan perpetra algun disc de cançó romàntica. En la seva darrera entrega, que sortirà a l’octubre, hi ha una samba lenta que porta per títol “Ma se ti perdo”(“Però si et perdo”).

Ves que no l’hagi de cantar abans d’hora al seu nou megacrac…