Remirant el clàssic
30 novembre 2010 per Toni Dalmau
Aquesta tarda he tornat a veure per TV3 els darrers minuts de la repetició del Barça-Madrid d’ahir (5-0). Ho he fet esperant que, vint-i-quatre hores després, Messi, Villa, Pedro, Xavi, Iniesta i companyia continuessin fent filigranes damunt la gespa i el clàssic acabés amb sis, amb set, amb vuit, amb nou o amb deu gols a zero, però el marcador ha estat fidel a la tossuda realitat i no s’ha mogut del cinc.
Quedem-nos doncs amb la gloriosa maneta estampada a les cares de Mourinho i Cristiano Ronaldo i guardem energies i gols per anar posant al sarró els següents punts, a ser possible, fem-ho de tres en tres.
Com diria Guardiola, toquem de peus a terra que la lliga és molt i molt llarga. Deixem la fantasia per aquells que creien que fitxant un entrenador amb l’ego inflat de supèrbia n’hi havia prou per enterrar aquest Barça que ens ha donat, ens dóna i ens donarà tantes i tantes satisfaccions.
Posem, això si, el clàssic d’ahir a la vitrina de la memòria blaugrana, al lloc d’honor reservat per les autèntiques obres d’art.
Foto: Eufòria blaugrana. / Robert Ramos / El 9 Esportiu
Dibuix: JAP / El Punt
