Nàdia Ghulam, un acolliment singular
5 abril 2011 per Toni Dalmau
AD’ Iniciatives Socials ha complert quinze anys treballant a favor dels nens i dels adolescents desemparats, en risc social i amb trastorns personals i promovent els processos d’acollida temporal familiar i d’adopció, la intervenció comunitària amb centres oberts, casals, acompanyaments a l’escolaritat, acolliments residencials (CRAE Seone) i programes de formació i d’inserció laboral pels joves.
Tot plegat matèria delicada per una tasca ingent i necessària portada a terme per un equip de professionals del camp social que treballen amb l’ajud de voluntaris i entitats col·laboradores i amb convenis establerts amb la Generalitat i amb altres organismes públics.
Diumenge, aquesta associació sense ànim de lucre va celebrar a Girona el seu quinzè aniversari amb un acte que va tenir com a convidada especial a la jova afganesa Nàdia Ghulam, protagonista i coautora del llibre “El secret del meu turbant” (premi Prudenci Bertrana 2010).
Desprès de quatre anys de convivència, els seus pares d’acollida, un metge i una psicòloga residents a Badalona, van poder explicar l’experiència que comporta acollir a casa una noia procedent d’una societat tant diferent, una persona castigada, tant a nivell físic com psicològic, per les circumstàncies de la guerra i per la duresa de les tradicions. Una decisió valenta i una prova de foc superada amb èxit tal i com van corroborar tant els pares com la pròpia Nàdia.
La seva història, explicada en el llibre escrit junt amb la periodista Agnès Rotger, comença amb vuit anys d’infància feliç a Kabul fins que el 1993 una bomba destrossa l’habitatge familiar, li esmicola el present i li marca el futur. Passa sis mesos en coma en un hospital de la capital afganesa i, amb el rostre desfigurat per les cremades, ha de ser sotmesa a tot un seguit d’operacions. Entrarà catorze vegades al quiròfan, les darreres a Barcelona, però, enmig d’aquest procés hi ha la lluita diària per la supervivència de la família. La barbàrie de la violència la segueix colpejant: el germà desapareix assassinat pels sicaris d’algun senyor de la guerra, el pare pateix una demència i els talibans imposen finalment una pau en la qual les dones perden tots els drets fins i tot la possibilitat de treballar fora de casa per poder sobreviure. Moltes d’elles, que han quedat soles, moren de fam.
La Nàdia, als onze anys, ha de fer el cor fort i adoptar, sota la roba masculina, la personalitat de Zelmai, el germà mort. D’aquesta manera, disfressada d’home durant deu anys, podrà aportar els aliments necessaris perquè la mare i les seves dues germanes puguin tirar endavant. Treballa cuidant bestiar, estudia l’Alcorà, fa d’ajudant d’una mesquita de Kabul, fuma haixix amb els talibans i, sobretot, pateix perquè ningú descobreixi la noia que s’amaga sota el turbant. Una disfressa que amb l’edat es fa cada vegada més difícil de mantenir. “Com és que no et creix la barba?, em preguntaven els nois”.
Als setze anys, després de la caiguda dels règim talibà, Nàdia por tornar a l’escola però interpreta durant força temps més el personatge de Zelmai fins que opta per abandonar la disfressa i , gràcies a la mediació de l’Associació per els Drets Humans a l’Afganistan (ASDHA), dirigida per Mònica Bernabé, ex-periodista d’El Punt, i a la fundació Cirujanos Plástikos Mundi pot viatjar a Barcelona, on serà novament operada i trobarà la seva actual família d’acollida.
Ara, quatre anys després, la Nàdia, protagonista d’aquesta singular història de superació, és feliç. Té dues famílies, la d’aquí (amb germana catalana inclosa) i la d’allà, ha estudiat informàtica i un mòdul professional d’integració social, parla català i castellà, i pot ajudar a la seva mare i germanes enviant-los diners. Ja ha viatjat alguna vegada a Afganistan i la seva idea és més endavant retornar-hi per aportar el seu gra de sorra a tirar endavant el país.
El seu pare d’acollida explica que ell abans era poc partidari de l’acolliment i de les adopcions però que aquesta experiència amb la Nàdia l’ha fet canviar completament d’opinió. “Tots plegats ens hem enriquit mútuament. Som millors”.
– Campanya d’acolliments familiars AD’ Iniciatives Socials
Foto: Nàdia amb els seus pares d’acollida. / David Borrat / El Punt
