Un punt absurd

Fa uns anys, els bombers van haver de rescatar a Roses una noia que havia quedat atrapada a la finestra del lavabo en intentar recuperar un anell que li havia caigut pel celobert. El valor sentimental de l’anell devia ser gran, però la finestra era massa petita i el cos va quedar bloquejat fent impossible que la víctima podés anar endavant o endarrere. Finalment, els esforçats bombers van optar per tirar a terra l’envà de la finestra, alliberant així a la noia, que va sortir d’aquesta incomode situació camí de l’hospital amb ferides lleus a cames i braços.

Una història més agraïda la va protagonitzar un ecologista neozelandès que mentre practicava tasques de neteja a la badia de Wellington va perdre dins l’aigua l’anell de casament. L’home es va entossudir en recuperar la peça i fruit d’aquesta perseverança setze mesos més tard el va recuperar en el fons del mar equipat de submarinista i guiant-se per les coordenades d’un GPS.

Molt més temps, exactament trenta anys, va haver d’esperar una parella de nord-americans per recuperar l’anell que el noi li havia regalat a la seva xicota. Els dos enamorats ho van voler celebrar amb un bany a la platja i al sortir de l’aigua ella havia perdut l’anell. Tres dècades més tard, un jove va pescar un tauró a la costa de Florida i, en obrir-lo en canal, va aparèixer la preuada peça que, gràcies a la inscripció que hi havia gravada al seu interior va poder ser retornada a la propietària.

Una quarta història amb final feliç el va protagonitzar una viatgera que va perdre l’anell durant un vol comercial entre San Francisco i Hong Kong.   En aquest cas es tractava d’una autèntica joia amb diamants de deu quirats  valorada en cinc milions de dòlars i i donada aquesta raó de pes, el personal tècnic de l’aeroport de Taipei, on havia fet escala l’aparell,  va desmuntar tots els seients de primera classe fins a localitzar l’anell.

Tirar un envà a terra, fer obsessives immersions sota l’aigua, cercar un tresor dins un tauró o desmuntar els seients d’un avió són algunes de les coses insòlites que s’han fet per recuperar un anell.

Però a l’apassionant món de la parella quan l’amor es fa fonedís com un trist glaçó de gel abandonat al sol, el petit cèrcol d’or, d’argent o, si voleu, de pedres precioses que un dia més o menys llunyà va ser símbol d’utòpic amor etern perd tota la seva significació. I en temps de crisi, la del cor  i la de la butxaca, l’opció més pràctica pot ser la que recomana aquest anunci que es pot veure actualment en alguns dels busos que circulen per Mataró:

“El hombre de tu vida ya está fuera de tu vida? ¡Vende!”

No es pot dir que aquests oportunistes compradors d’or exhibeixin una publicitat precisament elegant amb la noia aixecant el dit del mig, però tractant-se de l’extremitat articulada que també es coneix com a dit del cor, la cosa, permeteu-m’ho dir,  no deixa de tenir la seva gràcia.

Foto: bea / llista EnCatalà