Aznar, la memòria i la vergonya
10 juliol 2011 per Toni Dalmau
Aquesta setmana han aparegut junts en un acte celebrat a Madrid l’expresident del govern espanyol José María Aznar, l’expresidenta del PP basc María San Gil i l’eurodiputat i antic ministre de l’Interior Jaime Mayor Oreja. Un còctel perfecte de personatges, el de la presentació del llibre de San Gil, per poder escoltar qui la deia més grossa.
Quedem-nos només amb Aznar parlant de Bildu. Segons ell, si “els instruments d’ETA a les institucions basques” aconsegueixen el seu propòsit d’”esborrar la memòria de les víctimes” del grup terrorista “no serà la pau, serà la vergonya”.
Així doncs, pel president de la FAES i president d’honor del PP, preservar la memòria és fonamental sempre i quan sigui la de les víctimes d’ETA. L’altra memòria històrica, la de les víctimes del franquisme soterrades en fosses comuns perdudes arreu de la geografia peninsular, no té cap importància o, al menys, és el que es pot deduir de l’actitud que mostra des de sempre el PP respecte a aquest tema. La consigna és clara: s’ha d’oblidar per no obrir -diuen- velles ferides.
La vergonya, en aquest cas, brilla per la seva absència.
Foto: Aznar junt amb San Gil a la presentació del llibre. / EFE
