Un punt absurd

.ʇɐʇ!|ɐәɹ ɐ| ɐ ɹɐuɹoʇ әp әɥ ! ɹopɐʇɹәdsәp |ә ʇuɐɔoʇ àʇsә ènbɹәd ɹɐx!әp әp әɥ sn ɐɹɐ !

.sәɯɐɥɐq sә| әp ! ɐ!|àɹʇsnɐ,p sәƃʇɐɯ! ”ʇuɐqoɹ“ !uo!ɔoɯoɹd sә ɐʌɐɹq ɐʇsoɔ ɐ| әnb uәnb!ʇ!ɹɔ әnb suɐɾʇ!ɯ sox!әʇɐɯ s|ә uә ɐʇïnʇɐɹƃ ʇɐʇ!ɔ!|qnd .puɐ|suәәnb әp әp sәƃʇɐ|d sә| әp ! |ɐɹoɔ әp ɐɹәɹɹɐq uɐɹƃ ɐ| әp ‘uoʇ|!ɯɐɥ әp ɐ||!,| әp sә!ɔuè|·|әɔxә sә| !ʇuɐɔ sʇuәu!ʇuoɔ ɔu!ɔ s|әp ɐsɯәɹd ɐ| ènbɹәd |ɐu!ƃ!ɹo ! ɐɹәu!ɯɐ|| noɹd ʇɐʇsә ɐɥ ɐʌ!ʇɐ!ɔ!u! ɐ| .ʇәuɹәʇu! ɹәd sә!ɔuè!ɹәdxә sәʌәs sә| ɹɐɔ!|dxә ɐ ! ɐnƃ!ɐ,| әp ! ɐɹɹos ɐ| әp ɹ!pnɐƃ ɐ ‘әxn| әp |әʇoɥ un uә ʇuәɯɐʇïnʇɐɹƃ әs-ɹɐɾʇo||ɐ ɐ sʇɐsods!p uóɯ |әp nәɹɹɐ,p sʇuɐɹ!dsɐ ㄣ88.ㄣᄐ ʇɐʇuәsәɹd uɐɥ !ɥ,s .soɹnә 000.9ㄥ әp nos un qɯɐ |ɐɔ!doɹʇ ɐ||! ɐun ɐ ɐʇs!ɹnʇ әp ɹәɟ ɹәd sosәɯ s!s әp әʇɔɐɹʇuoɔ un uәx!әɹәɟo .”uóɯ |әp ||ɐqәɹʇ ɹo||!ɯ |ә“ sɹnɔuoɔ nәs |ә qɯɐ |ɐ!punɯ ó!ssnɔɹәdәɹ ɐun ʇ!nƃәsuoɔɐ ɐɥ puɐ|suәәnb әp ʇɐʇsә,| әp әɯs!ɹnʇ әp ʇuәɯɐʇɹɐdәp |ә .ó!ɔɐu!ƃɐɯ! ɐçɹoɟ uәsod !ɥ suɐ!|ɐɹʇsnɐ s|ә ‘suo!ɔoɯoɹd uә soʇɹɐnb s|ә әs-ɹɐʇsɐƃ әp ɐɹoɥ,| ɐ ‘ʇәɟ әp

.ɐɔuoɔ ɐs әp o ʇɐƃ!|| ʇɹod әp әƃʇɐɯ! ɐ| qɯɐ әs-ɹɐ!ɔunuɐ,p ó!ɔɐʇdɯәʇ ɐ| ɐ ʇnƃ!ɐɔ uɐɥ ou òɹәd ‘!uɐɹɹәʇ!pәɯ ɐɯ!|ɔ un,p ʎuɐ,| ʇoʇ uәx!әpnɐƃ ! n!ʇsә,| sé ɐɹɐ ‘|ɐʇuәp!ɔɔo ɐ!|àɹʇsnɐ,p ʇɐʇsә,| ɐ ‘ɥʇɹәd ɐ .ɹoɾʇә|| әp !ƃ!ʇsәʌ |oʌәs|ɐnb -ɐɔ!ʇsíɹnʇ ɐ!ɹʇsúpu! ɐ| әɹdɯәs ɐɟ ɯoɔ- uәnƃɐɯɐ әnb ɐsә||әq әp sʇ!||oɔsә s||ɐʇәɹ ‘sәnbɐís!pɐɹɐd sәƃʇɐɯ! sә!dòɹd sәʌәs sә| qɯɐ noɹd uәuәʇ uә ínbɐ әnb әɹʇuәɯ ‘ɥʇɹәd әp sәƃʇɐ|d sә| әp oʇoɟ ɐun qɯɐ noɯoɹd sә ɐʌɐɹq ɐʇsoɔ ɐ| .íx!ɐ sé ou ‘ou òɹәd ‘||ɐɹ!ɯ әʇɔәɟә,p ɐuәɯ ɐun x!әnpoɹd sә ɐʎun|ɐʇɐɔ әp sәpodíʇuɐ sә| ɐ !s ɹɐʌoɹdɯoɔ ɹәd ɐ!|àɹʇsnɐ ɐ ʇɐɾʇɐ!ʌ әɥ .(ɐ!ɔuàʇs!p әp sәɹʇәɯò|!nb ㄣ0⇂.ᄅ ɐ sé ɐp!ɐ|әpɐ ”ɐuïәʌ“ ɐ|) uóɯ |әp ɐpɐ||ïɐ séɯ sʇuɐʇ!qɐɥ,p ó!|!ɯ |ɐ ɹo!ɹәdns ó!ɔɐ|qod ɐun qɯɐ ʇɐʇn!ɔ ɐ| sé әnb ‘ɥʇɹәd әp sәp ʇ!ɹɔsә sn

Postdata:

Avui he somniat que era a Austràlia, concretament a Perth, la ciutat que aquests dies ha fet famosa el Patronat de Turisme de la Costa Brava. Quan m’he despertat, he trobat en el blog aquest apunt escrit al revés, com correspon, imagino, a qualsevol activitat -diguem-ne- intel·lectual portada a terme a les antípodes, és a dir de cap per avall. Però no us preocupeu, a la xarxa he localitzat una eina per posar del dret el text oníric i aquí el teniu. Això sí, no en feu gaire cas:

Us escrit des de Perth, que és la ciutat amb una població superior al milió d’habitants més aïllada del món (la “veïna” Adelaida és a 2.104 quilòmetres de distància). He viatjat a Austràlia per comprovar si a les antípodes de Catalunya es produeix una mena d’efecte mirall, però no, no és així. La Costa Brava es promou amb una foto de les platges de Perth, mentre que aquí en tenen prou amb les seves pròpies imatges paradisíaques, retalls escollits de bellesa que amaguen -com fa sempre la indústria turística- qualsevol vestigi de lletjor. A Perth, a l’estat d’Austràlia Occidental, ara és l’estiu i gaudeixen tot l’any d’un clima mediterrani, però no han caigut, encara, a la temptació d’anunciar-se amb la imatge de Port Lligat o de Sa Conca.

De fet, a l’hora de gastar-se els quartos en promocions, els australians hi posen força imaginació. El departament de Turisme de l’estat de Queensland ha aconseguit una repercussió mundial amb el seu concurs “El millor treball del món”, oferint un contracte de sis mesos per fer de turista a una illa tropical amb un sou de 76.000 euros. S’hi han presentat 34.884 aspirants d’arreu del món disposats a allotjar-se gratuïtament en un hotel de luxe, a gaudir de la sorra i de l’aigua i a explicar les seves experiències per internet. La iniciativa ha estat prou llaminera i original perquè la premsa dels cinc continents canti les excel·lències de l’illa de Hamilton, de la Gran Barrera de Coral i de les platges de Queensland. Publicitat gratuïta en els mateixos mitjans que critiquen que la Costa Brava es promocioni “robant” imatges d’Austràlia i de les Bahames.

I ara us he de deixar perquè està tocant el despertador i he de tornar a la realitat, on alguns no ens conformen amb els nostres petits paradisos que encara sobreviuen entre el ciment.

Foto: La imatge original d’una platja de Perth i la manipulada.