L’home agafat a una columna
21 març 2012 per Toni Dalmau
Feia deu anys que el noi estava agafat a la columna
Feia trenta anys que el mateix noi, convertit ja en home madur, continuava agafat a la columna
Feia cinquanta anys que el mateix home, transformat ja en avi, persistia en agafar-se a la columna.
Temps desprès, un dia de qualsevol any, va fer acte de presència una brigada d’obres per enderrocar l’antiga sala de festes convertida en rònega discoteca. Però la que havia de ser una operació rutinària va acabar amb sorpresa. En un racó de la gran sala, ara fosca i silenciosa, un operari hi va fer la troballa: un cos humà momificat i agafat a una columna.
Van circular molts rumors sobre l’autèntica identitat del misteriós difunt però, finalment, un veterà amic de gresques es va atrevir a explicar-ho:
“Ell -va confessar- esperava agafat a la columna que arribés la noia de la seva vida. Li vàrem explicar que allà, embolcallat per la música, l’alcohol i els jocs de llum, acabaria triomfant. S’ho va creure. Hi va posar altes dosis d’ingenuïtat, paciència i bona voluntat, però no va tenir sort…”.
La tètrica història de l’individu que cercava inútilment l’amor agafat a una columna va passar aviat a l’oblit i en el solar de l’antiga discoteca s’hi va alçar un edifici de pisos. La vida dels seus habitants era ben normal fins que una àvia va començar a explicar que de nit rebia una visita espectral:
“No patiu”, va dir. “Estic convençuda que és l’home de la meva vida”.
